50Cent, generadors d’emergència i tabac de contraban
Amb més d’un 40% d’atur, l’economia informal i la indefinició política com a llegat, el mercat kosovar cerca l’obertura al món i l’enlairament definitiu del seu creixement.
REPORTAJE
02/01/08
(Photo: ©Andrea Decovich)Quan tot just acaba la pregària del migdia de la històrica Mesquita Carshi, el formigueig de persones a l’entrada del basar del centre de Prishtina és constant. Cotxes, vianants i portadors de mercaderies comparteixen un asfalt ple de bassals fortament castigat pel pas del temps. A dreta i esquerra els venedors s'afanyen a vendre els productes més variats: verdures, xai, salsa de pebrot especiat, formatge feta, conserves i tot tipus de productes d'elaboració nacional albanesa. Els comerciants d'aquest mercat a cel obert asseguren oferir els millors preus de la ciutat: un quilo i mig de plàtans a 1 euro, un quilo de taronges a 80 cèntims, o fins i tot una samarreta amb l’emblema nacional albanès, l’àliga bicèfala, a 3 euros… Però el que salta a la vista és la venda de tabac de contraban procedent de l’Europa occidental davant la indiferència de la policia local.
Per Bedri Ahmeti, venedor de sabates amb una llarga experiència al mercat, l’economia alegal és, però, una tendència a la baixa: “Just després de la guerra, vam tenir una època de molts beneficis perquè podíem importar els productes que volíem de Turquia ja que no hi havia cap tipus de llei ni control. Ara, amb la implantació de l’I.V.A. (impost sobre el valor afegit), la necessitat d’obtenir permisos d’importació i el control creixent dels poders públics el negoci ja no ens surt a compte.” Amb una certa ironia Ahmeti conclou que era més fàcil arribar a subornar la policia sèrbia que no pas l'actual.
“Cal educar la gent a pagar imposts”
Fora del basar la sensació és justament la contrària. Desenes de parades improvisades se situen estratègicament prop de la seu de la Missió de l’ONU (UNMIK -administració civil regional), l’Assemblea kosovar i l’oficina de la Unió Europea. Per al conseller econòmic de la Comissió a Prishtina Freek Janmaat, “la importància de l’economia informal a Kosovo és enorme. Només cal mirar la xifra sobreestimada del 45% de població activa en atur per entendre la grandària de l’economia informal”. I és que molts ciutadans prefereixen no regularitzar la seva situació per tal de mantenir els ingressos del subsidi. Per això, el diplomàtic holandès subratlla la necessitat d’implementar “reformes en el sistema fiscal i legal” per enfortir el compliment de la llei i, en conseqüència, el creixement econòmic.
Akan Ismaili és el jove fundador d’IpkoNet, el primer servidor d'Internet. I comparteix la teoria de Jaanmat: “durant més de 10 anys els kosovars s’han acostumat a no pagar imposts. Cal canviar la mentalitat de la gent educant-la a pagar taxes i a respectar les normes”, afirma des de la talaia del seu modern despatx a la Torre de Ràdio Televisió de Kosovo. Les paraules d’Ismaili prenen importància sortint de la boca de qui porta les rendes del primer servidor d’Internet i de la que en breu serà la segona xarxa de telefonia mòbil a Kosovo amb el suport de la inversió estrangera de Slovenije Telecom. Amb un optimisme exultant el dirigent d’IpkoNet remarca que “tot i que els riscs poden ser elevats, els inversors estrangers valoren el retorn d’inversió i les grans oportunitats que ofereix el país”. Per Ismaili, “després de perdre’s les revolucions i viure en un dels països més aïllats durant la dècada dels 90, els kosovars tenen ganes de menjar-se el món”. L’empresari dóna com a prova d’aquesta obertura mental el nivell de penetració d’Internet a les llars kosovars.
(Photo: ©Nabeelah Shabbir)Passejant pels carrers que envolten l’edifici de l’UNMIK, la profusió d’antenes parabòliques, el creixent nombre de botigues de roba amb firmes occidentals, galeries d’art i bars de disseny dignes de qualsevol gran capital europea semblen certificar cert renaixement del país gràcies en part als ingressos de la comunitat internacional de Prishtina. Però no només a ella. Segons el darrer informe de la Comissió Europea, per primera vegada després de la guerra el creixement econòmic s’ha basat en “el consum intern i no en l’ajuda externa o les remeses de la diàspora kosovar” com s’afanya a destacar Freek Janmaat. L’economia kosovar hauria crescut al llarg de l’any 2006 un 3% mentre el pes de l’assistència estrangera hauria caigut, quedant en un 20,5% del PIB, tal com recull l’informe de perspectives econòmiques de l’any 2007 de l’UNMIK.
No obstant això, la presència als mateixos carrers de generadors per afrontar amb garanties els periòdics episodis de talls a la xarxa elèctrica, els problemes de la xarxa d’aigua, la precarietat de les infraestructures i dels serveis públics i l’elevat atur fan tornar a la realitat del dia a dia kosovar 8 anys després que l’ONU comencés a administrar el territori.
Joves i dones pateixen les conseqüències de la debilitat del mercat laboral kosovar. Segons Freek Janmat caldrà “veure si els entre 35.000 i 40.000 joves que s’incorporen cada any al mercat de treball podran ser absorbits per l’economia kosovar en els propers cinc o sis anys”. Aquesta dada és especialment preocupant si tenim en compte que els joves representen almenys un 50% de la piràmide d’edats kosovar. La baixa ocupació de les dones és per Luljeta Vuniqi, directora executiva del Centre d’estudis del gènere kosovar (KSGK), un altre dels factors de l’economia kosovar més preocupants, ja que segons l’activista feminista un “80% de les persones en atur serien dones”. Tant Jaanmat com Vuniqi coincideixen en la necessitat d’enfortir el sector educatiu i, en especial, els estudis de grau mitjà i superior com a via d’oferir oportunitats de futur als joves nois i noies kosovars.
50 cent tearing up the Prishtina crowd (Photos: ©Alban Bujari)Sigui com sigui, bona part del futur de Kosovo passa per aclarir d'una vegada l'estatut definitiu i fomentar el bon govern del país. No serà fins aleshores que els inversors estrangers tindran la confiança necessària com per a invertir de forma massiva a Kosovo. Mentrestant, els habitants de Prishtina han de viure de la il·lusió d’un futur millor mitjançant iniciatives com el recent concert del rapper nord-americà 50Cent a l’estadi de futbol de Prishtina finançat per IpkoNet.
50 cent in Prishtina (Photo: ©Alban Bujari)</div></p><p><div style=
Gent de Pristina gaudint del concert de 50 Cent al Stadiumi i Qytetit (Foto: ©Alban Bujari)
Fotos text: mercat de Pristina (©Andrea Decovich/ photocast.org), ciutat satèl·lit (©Nabeelah Shabbir), 50 cent i els seus fans (©Alban Bujari/ lightstalkers.org/alban_bujari)
L'autor agraeix l'ajuda de Paulina Sypniewska
Premios del cine europeo: ¿Se acaba la imaginación?
El deporte en tiempos de crisis: Fórmula 1, la Premier League y los Juegos Olímpicos de Londres
Berlusconi habla por los codos
Representaciones regionales: Puente entre los euro-peces gordos y los catetos locales
Retrato continental del voluntariado, desde los hospitales de Eslovenia a las bibliotecas polacas
Ser estudiante en tiempos de guerra
Día Internacional del Voluntariado: Imagina un mundo sin voluntarios
Generación SVE: Cómo ser voluntario en el extranjero
