En els carrerons laberíntics i bruts del Raval, el barri amb el percentatge més alt de veïns estrangers de Barcelona (un 45%), coexisteixen anàrquicament els bars de disseny, els restaurants filipins i els cartells cridaners en àrab. A mesura, però, que ens endinsem al barri, els locutoris, les carnisseries halal, les botigues de queviures pakistaneses, les fruiteries bengalís i els llocs de venda de kebabs es multipliquen.

En un bar, una desena de jubilats d’origen humil apuren al màxim un cigaló ben carregat mentre llegeixen de dalt a baix les últimes novetats del Barça a la premsa esportiva. El que podria semblar un reducte català el gestiona, però, un pakistanès que porta 25 anys vivint a Espanya. Quan ens identifiquem com a periodistes s’excusa immediatament argumentant que prefereix no parlar amb la premsa.

L’11-M com a causa de l'islamofòbia?

“Els musulmans tendeixen cada vegada més a no presentar-se com a tals per por a la discriminació, a sentir refús per part de la resta de ciutadans”, ens explica un dels majors experts en immigració d’Espanya, el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Ricard Zapata. Al citar l’11-M com a causa, Zapata destaca que “més que els atemptats de Madrid” el que si va tenir incidència en l’augment de l’islamofòbia va ser la construcció de l’associació simbòlica entre l’Islam i la violència després dels atemptats del 2001 a Nova York per “part de certs mitjans de comunicació”.

Les tesi de Zapata coincideixen, en part, amb les conclusions del darrer informe publicat per l’Observatori Europeu del Racisme i la Xenofòbia sobre els musulmans de la Unió Europea. Amb la prova d’una demolidora llista d’actes documentats d’islamofòbia, l’organització europea adverteix de l’existència d’un fenomen “evident de marginació en el treball o en l’accés a la vivenda i de creació d’estereotips negatius envers els musulmans” arreu d’Europa. Però no només això, en nombrosos països com Espanya s’hi documenten casos d’assalts a mesquites per part de grups neonazis, segons un estudi de l'Observatori contra el Racisme de la UE.

Un musulmà al Parlament de Catalunya

Lluny del popular Raval, el primer parlamentari musulmà català, el socialista Mohamed Chaib, ens rep al majestuós Parlament de Catalunya. Originari de Tanger, al Marroc, Chaib té una gran experiència de treball comunitari en el Raval a les seves esquenes, com demostra la seva iniciativa en la creació el 1994 de l’Associació Socio-cultural Ibn Batuta, d’atenció als immigrants i mediació cultural. Els seus programes d’acció s’intenten reproduir en centres similars d’altres ciutats espanyoles.

Assegut còmodament en una butaca d’una sala annexa al ple, Chaib aclareix que Catalunya té “una llarga experiència en qüestions d’acollida”. A la vegada, admet l’existència de certs problemes com el refús a la construcció d’oratoris islàmics, com ha passat recentment a Badalona, acusant al Partit Popular d’haver utilitzat “partidistament la polèmica”.

Davant aquestes actituds, demana “establir majors ponts de contacte” entre ambdues comunitats amb l’objectiu final d’aconseguir la consecució d’una societat “amb valors compartits”. Recalca, així mateix, l’urgència de què l’Estat espanyol “atorgui un clar reconeixement a la comunitat musulmana”. Perquè aquesta tingui la força necessària per poder reaccionar davant l’aparició de “certs moviments” que “sacsegen l’odi contra la població local”. Això, en una comunitat musulmana que xifra entre 250.000 i 300.000 persones, només a Catalunya.

Més respecte

En contrast amb el luxe ostentós del Parlament, la cèntrica seu del carrer Tallers del Centre Cultural Islàmic de Catalunya desprèn una sòbria senzillesa amb l’excepció d’unes belles cal·ligrafies àrabs que ornamenten les parets i les taules de la seva sala de reunions. El seu portaveu, Mohamed Halhoul, ens explica breument els detalls d’una organització que, en representació de 65 dels 170 oratoris islàmics catalans, s’ha convertit en el principal interlocutor religiós musulmà del govern català des de la signatura d’un conveni de col·laboració el 2005.

“Catalunya ha superat “nombrosos exàmens” després dels atemptats de Madrid i existeix un baix grau d’islamofòbia” en comparació amb altres parts del país o Europa, ens explica Halhoul. I agraeix especialment “el suport ofert per part de l’Arquebisbat de Barcelona” quan va esclatar la crisi de las caricatures daneses i destaca de forma sorprenent que les religions han d’unir-se “davant dels intents de laïcització agressiva”. Al final, l’”únic que demanem els musulmans és un tracte respectuós i igualitari com prescriu la pròpia Constitució Espanyola”, conclou el portaveu.

A la Plaça dels Àngels de Barcelona, dotzenes de joves “skaters” realitzen piruetes acrobàtiques mentre poc a poc el cel blau va agafant tons violetes. Surgit del no res, apareix un pakistanès amb una bossa de plàstic dins de la qual s’entreveu la silueta d’un “pack” de cerveses. Ràpidament, s’apropa a dos nois que parlen de forma apassionada. “Una llauna, un euro” és la breu conversa que intercanvien abans de separar-se els seus camins. I és que si el reconeixament públic de la comunitat musulmana és una realitat, encara s'han de realitzar esforços per assolir una convivència basada en la construcció de valors comuns i no en la simple coexistència.