Des de 1995, a partir de la sentència Bosman, l'article 39 del Tracta de Roma sobre la lliure circulació de treballadors entre els estats membres, també s’aplica en els terreny de l’esport. Explicant les transferències incessants i les transaccions milionàries al voltant d’aquests mags de la pilota. Ferenc Puskas i Vikhash Dhorasoo, dos jugadors amb 50 anys de diferència: moltes coses han canviat.

Ferenc Puskas, “el més gran galopant” d'Europa

Herbert Binkert and Ferenc Puskas(Viquipèdia)La carrera del futbolista Ferenc Puskas es va desenvolupar en un principi a Hongria, on era un dels pilars dels Màgics Magiars dels anys 50. Adorat al seu país, deixa Budapest, durant la repressió soviètica al 1956. Convertit en un símbol de l’oposició a la dictadura comunista, Puskas segueix la seva carrera a Espanya, en uns moments en els quals Europa està construint la seva identitat i el seu futur.

Quan té 16 anys, s’incorpora al primer equip del 'Budapest Honved', el club de l’exèrcit hongarès i és converteix en el seu davanter [va marcar 357 gols en 354 partits jugats]. “No deixaré Budapest, els meus pares, els meus amics per res del món”, repetia en un moment en el que tots els clubs grans d’Europa el pretenien. Però la historia canviaria el seu destí.

Al 1956, la revolució de Budapest, que serà ràpidament anul•lada pels blindats soviètics, condueix Puskas a l'exili. Els mitjans de comunicació, controlats pel govern, l’acusen de ser un desertor i un contrabandista alcohòlic. Es una segona vida per Puskas, aquella que el portarà al cim del seu art.

Del 1958 à 1966, es converteix en la estrella de l’estadi Santiago Bernabeu, encadenant els gols (324 en 372 partits) i els trofeus (tres copes d'Europa, cinc títols de campió d’Espanya).

Va fer, també, una breu carrera amb la selecció espanyola, durant la Copa del Món de 1962.

El 17 de novembre de 2006, el futbol mundial es tenyeix de dol. La malaltia d'Alzheimer s’emporta Ferenc Puskas, als 80 anys, deixant darrera seu la imatge d’un jugador avançat al seu temps. L’itinerari del “més gran galopant”, nascut el 2 d’abril de 1927 a Budapest, corre en paral•lel al de la Hongria de després de la guerra.

50 anys més tard, el futbol s’ha convertit en un espectacle animat per autèntics professionals, una empresa gegant on els diners han guanyat el pols als principis morals. Avui, els futbolistes juguen a l’estranger per raons econòmiques.

Vikash Dhorasoo, una visió diferent

Vikash Dhorasoo in screen of the film 'Le Substitute'(Ad Vitam)El francès Vikash Dhorasoo, és un jugador al marge del sistema futbolístic : acomiadat pel seu club, el Paria Saint Germain, a finals del 2006, el finalista de la Copa del Mon d’Alemanya va dirigir una pel•lícula sobre el seu paper de suplent , Substitute, que no ha agradat a tothom.

El jugador francès, d’origen indo-mauricià, que aviat complirà 34 anys, es prepara per deixar el món sense pietat del futbol. La seva pel•lícula Substitute, dirigida amb Fred Poulet, es pot veure ja a les sales de cinema. Explica la seva Copa del Món a Alemanya al 2007, com a jugador de recanvi, a la banqueta.

Primavera 2004 : Vikash Dhorasoo deixa l'Olympique de Lió, desprès de 5 anys de serveis lleials. El petit mig campista és considerat com una de les grans esperances del futbol francès, i el Milà AC decideix contractar-lo per les seves qualitats tècniques. Una experiència a l’estranger que ell valora positiva: “Vaig canviar totalment de vida: una nova llengua, un nou ambient, nous companys. Em sentia com un estudiant que ha de conèixer els seus companys de pis!”, explica. Encara que va jugar pocs partits (16 aparicions), va participar a tots els partits de la selecció francesa com a organitzador de joc.

L’estiu del 2005, decideix deixar el Milà per incorporar-se a la disciplina del Paris Saint-Germain (PSG), un “decisió sentimental”. Malgrat una temporada no gaire brillant, guanya la Copa de França marcant el gol que dóna la victòria al seu equip. “És el millor record que tinc com a futbolista. Vaig deixar Itàlia per convertir-me en el membre destacat d’un equip. No me’n vaig penedir, aquella nit”

La tardor del 2006 : Dhorasoo apareix en un gran nombre de programes de televisió. El to ha canviat. El PSG l’acomiada després de que critiqués el seu entrenador a la premsa. Quatre mesos després de la seva participació al mundial; sense gairebé jugar, el seu somni s’esvaeix i ja no és el mateix: “És aigua passada, però és una decepció molt gran. A la meva edat però, es relativitza mes ràpidament.”

En un món sense pietat com el del futbol, el nom Dhorasoo pertany al passat. “Però no m’ho prenc seriosament”, es defensa l’home. “El futbol és el meu ofici, però hi ha coses més importants, com la gent que m’estima”.

El 25 de març de 2007 se celebraran els 50 anys de la UE. Per això, cafebabel.com presenta una sèrie d’articles de retrats creuats les properes setmanes per explicar com ha canviat Europa en aquests 50 anys. Tots aquests articles formen part del dossier que cafebabel.com prepara per celebrar la signatura del Tractat de Roma l'any 1957, que es publicarà el 22 de març. El proper article de la sèrie retrats creuats el publicarem divendres 9 de març.