MIRA LES IMATGES DELS CARRERS DE PRISTINA AMB EL SEU SO AMBIENT

Fes clic per a veure un slideshow de 3 minuts dels carrers de Prístina amb so inclòs

Pareu atenció

Pristina, que des de 1999 ha d’assumir el paper indefinit bàsic dels representants estrangers a Kosovo, ha esdevingut ràpidament una peça clau interessant d’intercanvi per a tota la regió, i actualment podem considerar l’anglès com la llengua habitual del centre de la ciutat. Però a més de la brillant superfície del modern Parlament i dels rostres somrients dels representants internacionals i dels propietaris locals, existeix una altra realitat. Darrere de la cantonada i no del tot inesperada. Comencem per ordre. En primer lloc, cal saber que a Pristina, i potser a tot Kosovo, a més de les qüestions ètniques i d’estatus, hi ha tres conceptes principals que cal tenir present:

1. Pareu atenció quan travesseu el carrer

2. Pareu atenció quan camineu pel carrer

3. I si se us han acabat les cigarretes, voleu recarregar el mòbil o comprar una torre, la resposta és el mercat negre.

Mercat negre

Més enllà dels clixés, la mentalitat del mercat negre és una magnífica representació del mecanisme de supervivència que porta a terme una societat quan cau en una greu mancança de béns primaris.

Després del conflicte de 1999, el gran nombre de persones que van accedir a Pristina procedents d’altres parts de Kosovo va causar una gran pressió sobre les infrastructures existents i una forta crisi dels allotjaments i va col•lapsar ràpidament els serveis públics. L’ajuntament va haver d’afrontar també serioses dificultats pel que fa a l’aprovisionament i, a dia d’avui, diversos problemes encara són presents amb freqüents interrupcions en el subministre d’aigua i electricitat. Quant a la situació de les telecomunicacions, és més aviat bona amb un sistema de xarxa fix ajornat i un sistema cel•lular operatiu.

Actualment, tot i que a Pristina hi ha una gran varietat d’activitats econòmiques amb, si fa no fa, 9.000 activitats enregistrades i 75 mil treballadors regulars, la pobresa segueix sent un dels problemes principals i probablement el punt de partida d’una ineficiència pública generalitzada. A causa d’una fiscalitat local feble i un ús salvatge dels recursos públics com l’electricitat i l’aigua, la major part dels projectes de millora dels serveis són confiats a la comunitat internacional i als donants amb conseqüències òbvies sobre el desenvolupament. El resultat és una ciutat desigual i permanentment en construcció que combina la seva estratificació històrica amb un cor multicultural cada cop més apassionat, justament o menys, de nacions diverses.

Statue beyond the University of Pristina

(nFoto: Andrea Decovich)