Himnes nacionals europeus? Ningú no guanya Radiohead
Imatges del nacionalisme hipnotitzador a Europa. Espifiades i mancances a l’imaginari patriòtic musical dels europeus
Multimedia
Tłumaczenie: Belén Molí Jaime.
- Kataloński
17/10/07
Una de les polèmiques sorgides a la negociació del nou Tractat Europeu ha girat al voltant de l’himne d’Europa. Pel temor a “crear una imatge d’Estat Europeu” molts països van imposar que no s’esmentés l’himne europeu al Tractat. L’Himne de l’Alegria extret de la 9ª simfonia de Beethoven podria competir amb els himnes nacionals i això els fa por a molts països nacionalistes que s’estimen més conservar els seus himnes que relaten guerres, tot i que de vegades ni tan sols els seus ciutadans més importants els recordin.
L’oportunitat perduda d’Yves Leterme de governar Bèlgica
Grandiosa imatge de l’aspirant a Primer Ministre de Bèlgica fa quatre mesos. Quan pregunten l’Yves Leterme per la Brabançonne, l’himne belga, ell engega a cantar la Marsellesa. Poques setmanes després, va quedar descartat a la cursa cap al poder.
Ensenyant la Marsellesa a un alemany
Com ja sabem, els francesos fan gala del seu himne nacional ple de referències a les armes i la sang. Es tradició veure els borratxos cantant-la per a donar-se ànims abans de tronar a casa arrossegant-se. En aquest vídeo veiem el “Nec Plus Ultra”: un jove alemany borratxo com una sopa cantant-lo. Victòria!
Itàlia i el Po po pó
Tots sabem que la veritable pàtria d’un italià és el futbol, únic refugi en què es troba 100% a gust. Al darrer mundial de futbol, els italians, imitant una de les seves estrelles, Totti, cantaven –com a himne victoriós- el Po po pó del grup White Stripes. No oblidem que el Po es també el gran riu italià. Potser va ser per això...
Els alemanys, tenen himne?
Si que en tenen, però ni les seves estrelles més famoses se’l saben. En un altre important partit de futbol, Sarah Connor, una estrella musical alemanya, es va equivocar en la lletra mentre el cantava davant desenes de milers d’alemanys. La gent no va queixar-se gaire.
Espanya, farta de cantar el La la là
Un dels himnes més tristos és el d’Espanya: una marxa militar del segle XVIII i que no té lletra. En els esdeveniments esportius, jugadors i aficionats han d’acontentar-se amb taral·lejar la música fent “la laa, la laa, la la la la… etc. Per això, el Comitè Olímpic Espanyol acaba d’obrir un concurs per a posar-li lletra a l’himne espanyol als esdeveniments esportius. Se’n recordaran que a Espanya hi ha tres llengües a part del castellà?
Radiohead: Himne nacional
Deixem-nos d’històries! Avui en dia, l’himne nacional més escoltat per l’eurogeneració és el “National Anthem” de la banda britànica d’Òxford, Radiohead. Acaben de llençar el seu setè disc, In Rainbows, revolucionant el mercat de la venda de música: per a tenir-lo només cal baixar-lo de la seva web a Internet. El preu? El que vulgui cadascú!
(Foto Radiohead en concert: CommandZed/Flickr))
Czym mówi Berlusconi?
"Chcę pomagać osobom w gorszej sytuacji życiowej niż moja": wyznania wolontariuszy
Studia bez granic : z rozdartej wojną Czeczenii do Francji
Pokolenie EVS: instrukcja obsługi
Orkiestra, która będzie grać do końca świata
Erasmus: Maltańczyk w Rzymie
Lekcja kuchni katalońskiej
Doha, Indie i kryzys finansowy
