El Danubi, frontera entre Bulgària i Romania, quilòmetre 793 del riu. Tenko Milev tira la canya i mira malhumorat sobre l'aigua a l'altra riba, a Romania. Té 59 anys i està a l'atur, com gairebé un quart de la població de la regió de Vidin, econòmicament poc desenvolupada. A l'altra banda, a la regió romanesa de Calafat, la situació és semblant. Això, però, en Tenko Milev ho sap només d'haver-ho sentit. "No he estat mai a l'altra banda. Potser els van millor les coses, potser pitjor, qui sap?", explica.

Com en Laurel i en Hardy

De la mateixa manera que per en Tenko Milev, l'altra banda del Danubi resta una terra desconeguda per a moltes persones a Vidin, i viceversa. Un ferri circula irregularment entre les dues ribes. En total, només hi ha un sol pont sobre el Danubi, riu que, al cap i a la fi, fa de frontera entre aquests dos països durant gairebé 500 km. Hi ha prevista la construcció d'un pont entre Vidin i Calafat, però ja fa anys que se'n parla.

El fet que hi hagi escassos ponts cap a l'altra riba és sorprenent, però, d'alguna manera, simptomàtic de les relacions entre ambdós països, opina Albena Shkodrova, del Balkan Investigative Reporting Network, a Sofia. "Bulgària i Romania són una mica com en Laurel i en Hardy, un gros i un de petit, els dos una mica singulars i sempre posant-se traves l'un a l'altre". Albena Shkodrova es dedica des de fa temps a les relacions dels països balcànics entre ells. Segons ella, Bulgària i Romania no tenen gairebé res en comú, llevat del seu passat socialista. L'etiqueta d'antics estats germans socialistes no és més que una amistat irreal, artificial, segons Albena Shkodrova. El dictador romanès Nicolae Ceausescu tenia una posició més aviat crítica envers Moscou, mentre que Bulgària, sota el mandat de Theodor Shivkov, era el col·laborador més fidel de Rússia.

Ni un moment per als veïns

Realment, Romania, amb les seves arrels romanes, sempre s'havia sentit una mica com una illa dins del mar eslau. En els anys 80, el dos països s'acusaven mútuament de contaminar el medi ambient amb les indústries químiques a la vora del Danubi. Després de la Transició política ambdós països estaven totalment ocupats superant els propis problemes, i no els quedava temps per interessar-se en els seus veïns. De la mateixa manera, l'objectiu comú de l'entrada a la Unió Europea va crear més aviat una atmosfera de competència. Tenien massa por de quedar-se enrere un de l'altre. Les possibilitats d'una cooperació van ser reconegudes més tard. Des de llavors, almenys en el terreny polític, els dos països col·laboren i intercanvien idees.

Les persones, però, saben poc les unes de les altres. Emil Vutchev, home de negocis búlgar, estava bastant tens abans de la seva primera trobada amb romanesos, fa tres anys, ja que no sabia gaire cosa més que els antics estereotips. Segons aquests prejudicis, els romanesos són molt pobres, roben, per tot arreu hi ha ases pels carrers i condueixen fatal. "Vaig estar molt sorprès quan vaig sentir un anglès excel·lent al telèfon", explica. Emil Vutchev va trobar-se amb persones molt cultes, avançades i amb experiència internacional. "També explicaven obertament les seves pors de què a Bulgària els robessin el cotxe només passar el pont sobre el Danubi, que nosaltres érem tots criminals". Llavors van entendre que búlgars i romanesos tenen un mateix estil de vida, els mateixos problemes i els mateixos prejudicis els uns dels altres.

Els estereotips van poder sobreviure tant de temps perquè ni búlgars ni romanesos viatjaven al país veí, i no es podien convèncer del contrari. Qui té diners prefereix viatjar cap a l'Europa de l'Oest. I no hi havia hagut cap raó per visitar el país del costat. La taxa per creuar la frontera era abans de 50 euros, massa diners per a la gent senzilla per viatjar, sense motius aparents, a l'altra banda. "Les regions frontereres són tant pobres que no es duu a terme cap intercanvi ni negoci. Fins i tot quan es creua el riu. Què es pot fer en una regió tant pobra com Vidin?", pregunta Albena Shkodrova.

Ara, les taxes per creuar la frontera han estat eliminades i es pot anar lliurement a l'altre cantó. El pont previst entre Vidin i Calafat fa créixer l'esperança a ambdues bandes: per a inversors, per a un impuls econòmic gràcies a una nova via de transports cap a l'Europa de l'Est. L'entrada a la Unió Europea no representa només l'esperança d'una vida millor en cadascun dels dos països, sinó que potser també el principi d'una nova relació mútua.

Des de l’1 de gener de 2007, Romania i Bulgària són membres de la Unió Europea. Per això, cafebabel.com ha presentat aquesta sèrie d’articles explicant qui són aquests nous membres. Amb l'article "Bulgària i Romania: veïns desconeguts" s'acaba aquesta sèrie.

Tots aquests articles estan escrits per membres de la xarxa alemanya de corresponsals n-ost (www.n-ost.de). N-ost es va fundar el desembre de 2005 a Berlín. Periodistes de 20 ciutats diferents estan organitzats en aquesta xarxa. El seu objectiu és fer de mediadors entre l’est i l’oest d’Europa. El seu compromís és donar suport a la democràcia, llibertat de premsa i la integració de la Unió Europea