Che Guevara està fumant un cigarro i saluda un pallasso que actua una mica mes avall de la rambla. A Les Rambles, els artistes del carrer són un paisatge al qual estan ja acostumats els turistes. Però quan uns policies interrompen Robi el pallasso, els turistes comencen a buscar com bojos les seves càmeres.

Una nova atracció? No del tot. Les actuacions al carrer estan restringides per una de les moltes ordenances municipals vigents des de gener del 2006. En Robi diu que l’únic que vol és fer una mica d’espectacle, però no li serveix de res. Ara ja no es poden permetre aquestes coses des que estan intentant promoure una “coexistència pacífica”.

Prohibit fer el pallasso

Les normes de “civisme” no només prohibeixen fer el pallasso, sinó que prohibeixen gairebé “qualsevol acte de llibertat”, tal com apunta Albert Padrós. Beure al carrer, dormir en els bancs dels parcs o orinar en espais públic està totalment prohibit als turistes i als ciutadans. Les multes van de 750 euros per una petita infracció com ara fer massa soroll, a 3.000 euros per pintar grafits als edificis.

Jo no ho vaig fer (PDJ)

El conseller de Barcelona Ramón Nicolau i Nos no considera que aquests càstigs siguin tant durs. “Només amb els incentius positius no n’hi ha prou”, explica el polític socialista. S’han hagut de prendre mesures urgents ja que les companyies aèries de baix cost estan portant cada vegada més turistes que prefereixen la cervesa abans que Gaudí i que sovint es converteixen en una molèstia. “Els ciutadans de Barcelona els agradaria reduir aquest tipus de turistes”, diu el conseller. Ell nega que la llei formi part d’una estratègia per atraure turistes amb diners i més sans. “La nostra única meta és assegurar una coexistència pacifica. Barcelona és una ciutat molt poblada. Hi ha temps per a passar-s’ho bé i temps per a la pau i la tranquil·litat”.

Els Mossos semblen estar contents de tenir més instruments per sortir al carrer. Mentre fan maniobres amb el seus cotxes per passar pels carrers estrets del Raval, l’oficial Laurens va observant els traficants de droga i les prostitutes. Explica que gran part de la seva feina consisteix en fer complir la llei. “Dels 30 incidents que solem tenir patrullant normalment, només cinc són coses relacionades amb robatoris o lluites. La resta té a veure amb la coexistència pacífica”. En aquesta nit d’hivern de gener, el fred sembla ser el pacificador més efectiu. Laurens diu als pocs vagabunds que encara estan fora que es refugiïn durant la nit, en multa un amb 45 euros per beure al carrer. És molt menys del que permet la llei, però potser és més del que es pot permetre el vagabund. Tot i així, moltes coses només les saben els policies.

Sorollosos, bruts, mediterranis, sempre

Durant la festa de Sant Antoni (PDJ)Abans d’aprovar la llei, molta gent va protestar perquè creien que eren mesures irreals i que només volien espatllar la diversió. Però mentre s’escalfen les mans al voltant d’una barbacoa i s’escalfen els peus ballant ritmes mediterranis, la jove multitud que celebra la festa de Sant Antoni al barri de Gràcia no sembla gaire preocupada per la llei. Les ampolles de vi i les llaunes de cervesa marxen ràpidament i es comparteixen amb l’esperit barceloní, tant amb amics com amb estranys. La majoria dels que estan aquest vespre al carrer reconeixen que són necessàries unes lleis que la mantinguin neta i tranquil·la. Però el consens és que la llei va massa lluny.

La Míriam Rodríguez coordina la comunicació dels "Lluïsos de Gràcia", una associació cultural i esportiva que organitza el festival nocturn a l’aire lliure de Sant Antoni. “Les lleis de civisme són necessàries” diu. “Però han de ser més realistes que les que tenim actualment, que controlen coses que no serveixen per a res i no mencionen d’altres més importants”. El seu punt de vista també el comparteixen molts altres, que pensen que la ciutat hauria de centrar la seva atenció en combatre el consum de drogues i la violència en comptes d’evitar que es begui o es vagi amb monopatí en espais públics. L’estudiant i periodista Albert Salarich és més crític. Ell troba la llei una “pèrdua de temps total”. Només cal sortir cada dia o nit i es descobrirà la Barcelona real: “sorollosa, bruta i mediterrània”, afegeix.

Un any després

Fa un any que es va posar en vigor la llei sobre la coexistència pacifica a Barcelona. L’ajuntament la defensa amb ungles i dents, la policia l’ha implementat amb discreció i la població l’observa des de casa. D’aquesta manera, la ciutat catalana ha esdevingut més neta, més tranquil·la i, tot i que sembli una contradicció, també una mica més divertida. Com ja se sap, no hi ha cap plaer millor que el plaer prohibit.

Ja saps on posar l’ordre... (PDJ)Tornant a les Rambles, en Robi continua entretenint els turistes que continuen inundant la ciutat. El policia, que estava poc disposat a detenir el pallasso, se n’ha anat a altres parts de la ciutat on la coexistència pacífica està en perill. Tot i que prohibeixin tots aquests comportaments poc cívics, no es pot canviar l’actitud de la gent de la nit al dia.