En diverses ocasions el primer ministre de Sèrbia, Vojislav Koštunica, ha suggerit que l'any 2014, centenari del començament de la Primera Guerra Mundial a Sarajevo, sigui la data de l'adhesió de Kosovo i Sèrbia a la UE. Junts, separats? Sigui quina sigui la fórmula, "només funcionarà si tots dos territoris entren a la Unió", tal com escrivia el columnista britànic Timothy Garton Ash a les pàgines del diari anglès The guardian. No obstant això, no queda clar que als països de la UE els convingui una independència de Kosovo que, segons Aleksandar Mitic, analista en cap de l'Institut 4S de Brusel·les, significaria "obrir la caixa de Pandora del separatisme a la resta del món". Segons Mitic, autor del CD-ROM Kosovo 2006, que defensa una autonomia a dins de Sèrbia, "seria la primera vegada des de la Segona Guerra Mundial que un país democràtic és forçat a despendre's d'una part del seu territori en contra de la seva voluntat i del dret internacional".

Independència 'de facto'

L'enviat especial de l'ONU a Kosovo, el finlandès Martti Ahtisaari, ha elaborat un projecte d'estatut per als kosovars, compostos en un 91% d'albanesos i només en un 5% de serbis. El document planteja que Kosovo "es governi de manera democràtica", amb constitució, bandera i himne propis, un parlament independent i una nacionalitat diferent a la sèrbia. També permet "negociar acords internacionals i pertànyer a organitzacions supranacionals". És un document rebutjat pel president serbi Boris Tadic i els independentistes kosovars, encara que les autoritats de Pristina l'accepten.

Shpresa Bushi, una albanesa de Kosovo nascuda a Pristina fa 32 anys, encarregada de producció de les activiatts culturals de la Maison de l'Europe a París, ens dóna més claus per entendre els reptes de Kosovo: "No crec que Kosovo sigui prou madur com per regir-se per sí mateix- la gestió de l'ONU ha estat massa paternalista, gairebé colonial-, però al meteix tempa, la guerra segueix sent massa fresca a la ment dels ciutadans com perquè puguin acceptar quedar-se a dins de Sèrbia", ens explica.

Gràcies, Tony Blair

Bushi, que torna al seu país unes tres vegades cada any, explica: "Encara es poden veure pintades d'agraïment a Tony Blair a les parets de Pristina". El primer ministre britànic va ser el gran valedor dels bombardejos de l'OTAN a Belgrad per defensar els musulmans albanesos dels cristians serbis, l'any 1999. Encara avui, "el Regne Unit és el defensor europeu més ferm d'un Kosovo independent", recalca el serbi Alekandar Mitic. L'OTAN, a través del seu Secretari General, Jan de Hoop Scheffer, també dóna suport al que decideixi Ahtisaari durant les negociacions.

A la UE, a excepció dels països als quals Kosovo els resulta llunyà i indiferent, com els països Bàltics i Portugal, hi ha membres que no veuen amb bons ulls una independència de Kosovo. Això no obstant, "en àrees on la UE té una posició comuna contra la independència kosovar, cediran les seves postures en el cas que, si s'arriba a una manca d'acord entre serbis i kosovars, sigui el Consell de Seguretat de l'ONU qui prengui la decisió", explica l'analista Mitic.

Ànims per als separatismes?

Ara bé, la UE es trobarà amb dificultats si desitja una independència per a Kosovo. D'una banda, Rússia ja ha anunciat que hi votarà en contra al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Com indica l'editorial del 19 de febrer del diari rus Nezavisimaya Gazeta, "no serà fàcil pressionar Rússia, ja que Europa depèn del seu gas i del seu petroli". Rússia, a més, es preocupa del seu espai postsoviètic: la regió moldava de Transnistria va votar el 2006 en un referèndum la seva voluntat de separar-se i unir-se a Rússia. I si Rússia hi donés suport? Les minories hongareses de Romania i Eslovàquia podrien exigir més autonomia; no en va, el president eslovac Ivan Gaspanovic va declarar el 9 de febrer el seu "desacord amb el pla perquè és perjudicial per a Sèrbia".

D'independentismes no en falten. A l'estat espanyol, a l'última cimera de l'OTAN celebrada a Sevilla, quan van preguntar al ministre de defensa José Antonio Alonso sobre la similitud de Kosovo amb el País Basc, Alonso va respondre: "Kosovo i el País Basc no són casos comparables", encara que no va explicar per quins motius. "Per afinitats, grecs i xipriotes, de tradició ortodoxa, també reconeixen Sèrbia com l'actor principal dels Balcans occidentals i fins i tot el president polonès s'ha manifestat en contra de la independència de Kosovo", informa Mitic.

El realisme ja existeix a la UE

Albert Rohan, el número dos dels enviats de l'ONU a Kosovo, considerava aquestes últimes setmanes que "no hi ha cap alternativa realista" a la proposta de l'ONU. Malgrat tot, aquesta afirmació es contradiu amb fórmules molt realistes existents a l'Europa democràtica, com les competències d'Escòcia al Regne Unit, el federalisme de Valona i Flandes a Bèlgica, o la considerable autonomia d'Euskadi i Navarra a Espanya. Potser seria pragmàtic estudiar la proposta d'autonomia que els serbis tenen per a Kosovo. "El problema", rebat Shpresa Bushi, "és que els kosovars encara no percebem Sèrbia com un país democràtic". Si no hi ha confiança, és possible que l'estatut d'Ahtisaari no trenqui l' "statu quo".

Foto Mesquita entre les montanyes de Kosovo: Doc Kozzak/Flickr