“Ara podrem estar segurs que la camisa que ens hem posat aquest matí no deixarà anar substàncies perilloses”. Així és com l’eurodiputat Guido Sacconi explica el primer efecte de REACH, el nou reglament europeu sobre les substàncies químiques, aprovat el 2006 per a la UE. El membre dels Socialistes Europeus al Parlament és directe: “REACH controlarà finalment les 30.000 substàncies químiques que hi ha en circulació a Europa. De totes elles, només de 300 se’n coneixen els riscos real per a la salut humana i per al medi ambient. Se separaran aquelles substàncies perilloses –que són un mínim de 100, o potser fins i tot unes 2.000– que no coneixem, i se les sobreposarà a aquells procediments i autoritzacions que podrien desencadenar en la seva eliminació”. I afegeix: “És una empresa amb una visió única i d'avantguarda sense precedents en el món”. Tot i així, REACH no ha donat només satisfaccions. Les mesures preventives han estat el centre d'una de les més intenses campanyes de grup de pressió per part de la indústria química europea. Amb aquesta, l'eurodiputat italià Guido Sacconi ha jugat un paper important com a mediador: “Els hi dic als industrials: ja n’hi ha prou de propaganda”.

Un membre de la Mavesz, la Federació química hongaresa, basant-se en els objectius de les mesures preventives, ha afirmat que per a les petites i miyjanes empreses, REACH comportarà costos altíssims.

Aquestes són opinions legítimes. No obstant això, nosaltres hem treballat molt durant aquests últims tres anys per tal de trobar solucions concretes que suposin avantatges a les petites i mitjanes empreses i sé que hi haurà sacrificis. Però els industrials no ho han de convertir en un instrument de propaganda.

Vostè té un significativa experiència sindical, en la FIOM-CGIL italiana, en un periode molt calent de la història sindical a Itàlia. ¿Quin pes ha tingut auqesta experiència d'armonització i d'acord entre diversos grups d'interessos en les negociacions pel REACH?

Els contextos són molt diversos, però en els últims moments de totes les negociacions es retroben dinàmiques comuns. El més important és que, en definitiva, es minimitzi el desacord. Jo, de totes maneres, no m'esperava que l'associació de les empreses europees (Business Europe) donés salts d'alegria. Ara bé, al final, tots d'una manera més o menys discreta i formal, han acceptat el compromís aconseguit.

A la UE, en general, són els països nòrdics els que guien les denominades “batalles verdes”. Vostè és italià. Ës una senyal de com evoluciona la mentalitat també en el terreny ecològic?

Em sembla que sí. El rol d'avantguarda desenvolupat per aquells països ha estat important: gran part de la legislació ambiental europea no feia altra cosa que alinear la resta d'Europa als resultats ja obtinguts pels nòrdics. Tot i així, ara està creixent un sentiment ambiental comú entre l'opinió pública europea i qui la representa políticament. En aquest periode s'estan movent els països mediterranis. Dintre de poc arribarà el moment dels països de l'Europa centre-oriental.