Dues senyores grans estan indignades. Nicolae Ceauescu, dictador comunista de fa anys, és recordat de manera molt diferent. Com un cap d’Estat que va garantir a cadascú un lloc de treball i un habitatge. Però l’exhibició que actualment es projecta al Museu Nacional d’Història de Bucarest només presenta la part negativa de l’era Ceauescu i es queixen. El títol “L’època daurada” està pensat irònicament. A la primera exposició del comunisme a Bucarest des de l’execució de Ceauescu a finals de 1989 no es tracta la nostàlgia, sinó que es mostra la vida en el temps de la dictadura.

A les fotos es veuen milions de romanesos fent cua durant hores per minúscules quantitats de carn, llet i formatge davant les botigues. Les cases són fredes perquè els manca combustible. S’arrasen pobles sencers a causa dels plànols ambiciosos de Ceauescu, es destrueixen o es desalineen esglésies. Al mateix temps s’adora el president de la república socialista de Romania de manera similar als Déus del poble.

Contrastant-ho amb la vida pobra de la gent, l’exposició mostra gerros cars, quadres i tapissos amb el retrat de Nicolae Ceauescu i la seva muller Elena. El culte al personatge de Ceauescu va acompanyada de la destrucció de la identitat romanesa, diu Oana Ilie, historiadora al Museu Nacional d’Història. “La gent gran no ho pot oblidar i els joves no ho poden aprendre de manera incorrecta”, afegeix.

La història no es pot repetir

El pare de família Vasile Toader explica a la seva filla Cristina cada petit detall de l’exposició. Cristina és una alumna de segon curs, doncs va néixer temps després de la caiguda de Ceauescu. “Ella ha de conèixer tant el costat bo com el dolent del règim comunista. La formació en aquell temps era força millor, també regnava el respecte pel treball. En canvi avui es pot viatjar i es pot manifestar l’opinió. Això és molt important!”, resumeix el pare Toader. Si el dictador hagués correspost al seu poble amb més llibertats, avui encara estaria al poder, estima l’home.

“La meva mare ha dit que Ceauescu era dolent”, somriu Sara de només tres anys i contempla interessada una làmpada de gas, que fa vint anys encara acompanyava una família als habitatges foscos. En aquell temps el consum de corrent s’interrompia periòdicament durant hores, per motius de costos. “Durant el cap de setmana a la programació televisiva passaven dibuixos animats que només duraven cinc minuts”, es queixa una jove, que “en aquell temps” encara era petita i encara se’n recorda de les desfilades interminables retransmeses a la televisió. Durant aquell període les multituds formaven paraules que servien com a lemes: A l’estimat camarada Ceauescu.

“Teníem por que ens atrapessin”

L’exposició del comunisme és “una lliçó per a la gent jove que té tendència a no fer cas dels fets”, deia el ministre de cultura Adrian Iorgulescu durant la inauguració de l’exposició. Retalls dels mítings del partit es projecten en un televisor. Els alumnes estan a la vora, observen rient com els membres del partit aplaudeixen entusiasmats el president. “Quina rucada”, diuen, i asseguren que no ho farien mai.

Andrei està al vuitè curs, s’interessa més aviat per quina tècnica del servei secret utilitzava la seguretat en uns altres temps, la qual era temuda per tots i se suposava que estava a tot arreu, a casa del veí, entre els companyes de feina o, fins i tot, entre el cercle de familiars. També Hortenzia Bucur vivia amb la por de ser perseguida en tot moment. “Durant dues setmanes senceres no vaig treure el meu fill de casa perquè havia après un acudit de Ceauescu al parvulari. Si l’hagués explicat al carrer, ens hauria portat tota la vida entre reixes”. També era estrictament clandestí escoltar regularment Radio Free Europe. “Teníem por que ens atrapessin, però tanmateix la seguíem escoltant”.

Mentre, els mitjans de comunicació estatals divulgaven els lemes propagandístics, parlaven de benestar, riquesa i una indústria en constant creixement – però als romanesos els cruixia l’estómac. “Que no tinguéssim per menjar, ja era greu, però que no poguéssim estimar-nos, això era el que em feia més mal”, diu una senyora de mitjana edat que prefereix no dir el seu nom. Per augmentar la taxa de naixements, Ceauescu va prohibir per llei l’any 1966 les mesures de prevenció i l’avortament. Més de deu nens asseguraven a una dona el títol de “mare heroica”, una medalla d’or i avantatges socials. En canvi, moltes dones morien durant els avortaments il·legals. “Hauríem d’apreciar el que tenim avui dia...”, treu com a resultat personal una dona a l’exposició.

L'exposició “L’època daurada. Entre propaganda i realitat” s’exposa fins a finals de febrer al Museu Nacional d’Història a Bucarest. Després d’aquesta prova s’ha d’organitzar una exposició permanent al Palau del Parlament a Bucarest, la segona casa més gran del món, l’herència més gegantesca en temps de Ceauescu.

Des de l’1 de gener de 2007, Romania i Bulgària són membres de la Unió Europea. Per això, cafebabel.com presenta una sèrie d’articles les properes setmanes per explicar qui són aquests nous membres. El proper article el publicarem divendres, 23 de febrer.

Tots aquests articles estan escrits per membres de la xarxa alemanya de corresponsals n-ost (www.n-ost.de). N-ost es va fundar el desembre de 2005 a Berlín. Periodistes de 20 ciutats diferents estan organitzats en aquesta xarxa. El seu objectiu és fer de mediadors entre l’est i l’oest d’Europa. El seu compromís és donar suport a la democràcia, llibertat de premsa i la integració de la Unió Europea