L’euro ja cotitza un 30% per sobre del dòlar i alguns països aliens a l’Eurozona estan canviant les seves reserves de dòlars a euros. No seria gens estrany que d’aquí poc el petroli cotitzés en aquesta moneda europea. Jordi Bacaria, catedràtic d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona i codirector de l'Institut Universitari d’Estudis Europeus, ens explica els avantatges i els perills d’aquesta apreciació davant de l’omnipresent moneda nord-americana.

Iran, Veneçuela o Indonèsia han decidit canviar part de les seves reserves de dòlars a euros per raons tant econòmiques com polítiques. La qüestió és: com afectarà aquesta decisió a la paritat eurodòlar?

Perjudicarà el dòlar. Països asiàtics com ara la Xina ja han canviat part de les seves reserves per raons econòmiques. Si el seu principal intercanvi comercial és amb la Unió Europea, no és lògic que tinguin totes les seves reserves en dòlars. Tanmateix, tampoc els convé perjudicar el dòlar i que segueixi caient. En l’àmbit polític, és la manera que tenen aquests països per fer un toc d’atenció, un avís per demostrar que també poden perjudicar els Estats Units. Tot i això, la moneda general de canvi segueix sent el dòlar, i des d’un punt de vista econòmic no existeix cap raó per la qual aquesta situació canviï a curt termini.

Pensa que aquesta tendència pot anar a més en els pròxims anys?

El que podria succeir és que la cotització del petroli es dugués a terme en euros. Si el dòlar segueix baixant i tot i que la OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) augmenti el preu del barril no veurà incrementar els seus ingressos. Aleshores, sí que canviaria molt el panorama i Estats Units en sortiria perjudicat ja que hauria de pagar el petroli en euros, una moneda molt més cara. Així doncs, fins a quin punt això és beneficiós per a Europa tenint en compte que Estats Units és el seu principal soci comercial? Si fas que el major comprador perdi capacitat adquisitiva, no hi guanyes res.

L’encariment de l’euro davant del dòlar no està fent perdre competitivitat als europeus?

Sí, un euro fort erosiona la competitivitat. Fins i tot genera tensions polítiques dins de la UE. Els exportadors majoritaris són els que prenen una actitud més en contra de l’apreciació de l’euro. El perill radica en el fet que qui compra pot trobar substituts en altres mercats, i tot i que abaixem els preus, aquest comprador ja tindrà un mercat estable que no canviarà si no és que les diferències són notables. Així doncs, el problema també és la pèrdua de mercats. La solució a mig termini passaria per reduir els costos de producció.

Quines conseqüències polítiques pot tenir l’apreciació de l’euro per l’anomenada “bretxa transatlàntica”?

Cap ni una. Si l’euro s’ha valorat tant és perquè el dòlar està molt malament i no perquè l’economia europea hagi millorat molt: Estats Units té un dèficit comercial i un dèficit públic de grans dimensions. En moments importants de crisi més aviat ha existit una cooperació, com va succeir després de l’atemptat de l’11-S entre el Banc Central Europeu i la Reserva Federal dels EUA. En realitat, l’ideal seria fixar una paritat de un a un entre el dòlar i l’euro, però sempre que s’ha fet aquesta proposta ambdós bàndols l’han rebutjada.

Com afecta a l’euro el fet de no tenir un Estat?

Li impedeix fer el gran salt. És una moneda que ofereix menys garanties d’estabilitat. Si almenys es ratifiqués la Constitució, tindríem més instruments, però fins que això no passi, el dòlar oferirà unes garanties que l’euro no ofereix.

I si països importants com Regne Unit, Suècia o Dinamarca entressin a l’Eurozona?

En el cas que es ratifiqués la Constitució Europea i s’acomplissin els seus objectius, per exemple que els 27 membres actuals formessin part de la zona euro, la moneda es consolidaria. No només en cotització internacional, sinó també en pes econòmic i polític. S’hauria de veure la reacció a nivell econòmic i polític dels Estats Units. El fet que l’euro tingui una bona ratxa no significa que el dòlar en tingui una de dolenta. Ara bé, si els EUA s’enfonsessin, el món apostaria per l’euro.

L'EURO EN EL MÓN

L'euro a Argèlia

“Sabah al-kheir Hamid, tindrà canvi de 200 euros? Sí? Doncs canviïm i donim també quatre taronges de fer suc, s’il vous plaît”. Hamid, el fruiter d'El Biar, barri cèntric de la ciutat d’Argel, és una de les moltes persones que es dediquen a fer canvi de moneda: de dinars a euros. Després d’una visita a la seva vistosa política de queviures et lliura discretament una targeta de visita i t’invita a que el truquis sempre que tinguis necessitat de moneda argelina a bon preu. En un país on no existeixen els caixers automàtics, i anar al banc és una feinada, pot semblar que la millor solució per fer un canvi de moneda sigui el mercat negre.

Aquesta pràctica políticament incorrecta s’aconsella als estrangers en els mateixos hotels, en moltes cambres de comerç i fins i tot, en alguna institució oficial. I és que es presenta com la solució més ràpida i també la més rentable: amb el canvi oficial de cada euro (1 euro=90 DA) es perd almenys cinc dinars respecte al preu en el mercat submergit.

Per a molts argelins, aquest suposa un negoci paral•lel molt més beneficiós que les seves activitats econòmiques habituals. “Recol.locar els euros és per ells cada vegada més fàcil, atesa la progressiva obertura del país i les visites cada vegada més freqüents dels europeus. Així doncs, és normal trobar canviadors de monedes furtius a les cantonades de les places, a les parades del mercat, a les rebotigues. Fins i tot, existeixen unes oficines de canvi en negre que no podríem qualificar-les ni molt menys de discretes, que es presenten sense complexes amb aquest mateix nom, com per exemple la que podem trobar al centre comercial RIAD El-Fert d’Argel.

Laura Feal (Argel)

L’euro a Cuba

L’any 2002, un dels balnearis més populars de Cuba, a Varadero, va començar a acceptar l’euro. A partir d’aquell moment, i atesa la posterior prohibició de l’ús del dòlar a l’illa l’any 2004, la moneda europea es pot utilitzar en diversos centres turístics per pagar l’allotjament, el transport i l’oci, També es pot usar en el món acadèmic: els alumnes que es matriculen a la prestigiosa Escola de Cine i Televisió han de pagar amb euros.

César Jiménez (Santiago de Xile)

L’euro a Polònia

En els municipis polonesos fronterers amb Alemanya s’usa molt la moneda europea. “És el pa nostre de cada dia”, comenta un estudiant alemany de la universitat germanopolonesa de Viadrina a la ciutat polonesa de Subice. El mateix ministre polonès d’economia afirma que aquesta pràctica succeeix sovint en els llocs on no hi ha caixers automàtics, com ara als mercats, i en transaccions entre particulars.

Magda Laskowska (Slubice)