“Un búlgar sense rakia, és un búlgar capaç de matar”. Amb aquestes paraules Hristo Gangarov descriu l’íntima relació que mantenen els búlgars amb la potent beguda nacional. Gangarov és propietari d’una destil•leria a Rosgosh, un poble proper a Plovdiv, la segona ciutat més gran de Bulgària. Gangarov està indignat igual que molts altres propietaris de petites destil•leries.

Dos euros el litre

A partir de l’1 de gener de 2007 augmentarà l’impost sobre el consum dels licors casolans, una nova normativa de la UE. D’aquesta manera ho va resoldre el Parlament búlgar el 14 de desembre de 2006. Així doncs, aquest impost afecta la rakia, la beguda tradicional búlgara. Encara que l’impost sigui la meitat de la taxa aplicada als licors venuts en comerços abans que Bulgària s’adherís a la UE, genera el descontent de molts búlgars.

Fins ara les 1.318 destil•leries dels pobles que estaven registrades podien destil•lar fins a 30 litres de rakia per família sense haver de pagar impostos. D’acord amb la nova normativa, en un futur s’haurà de pagar 2,2 leva per litre convertits a l’euro. I per a una quantitat superior a 30 litres, la taxa prevista gairebé es doblarà: 2 euros el litre.

L’economia submergida: un problema

Arreu de Bulgària són molt comunes les destil•leries situades en els pobles, en les quals es produeix la Domashna rakia o rakia casolana. “Aquí no es destil•len grans quantitats, la gent porta la fruita que cultiva en el seu hort”, afirma Gangarov. Però l’impost fa augmentar el preu de la rakia. Fins fa poc comprar un litre de rakia a l’encarregat de la destil•leria o kazandhia costava 1 lev i ara costa el triple. Les destil•leries tenen por de perdre la clientela.

L’any passat els productors de begudes alcohòliques búlgares que tenien llicència van destil•lar 8,5 milions de litres de rakia de raïm. Segons la cambra de productors de vins, el govern ha deixat escapar uns ingressos anuals que corresponen a 20 milions de litres de licor de raïm produïts lliures d’impostos. Segons Lilia Stoilova, empleada de la cambra: “El problema és l’economia submergida. Hi ha persones que utilitzen les destil•leries dels pobles amb objectius comercials. Cal un control més estricte”.

La destil•leria de Gangarov és una caseta senzilla amb quatre bótes, on es destil•len raïms, prunes, albercocs, préssecs i pomes. L’orgull d’aquest home de 62 anys és un licor aromàtic de gerds: “Només aconsegueix aquest sabor tan bo si és casolà, ja que aquí es destil•la dues vegades”. La beguda forma part de la cultura búlgara. “Quan rebem un convidat, li oferim rakia, és una vella tradició. Primer, li servim amanida i rakia i, després, vi i menjar”. L’elaboració del licor és un esdeveniment social per a tots els habitants del poble. “La destil•lació és un ritual. Ens reunim, fem una barbacoa de carn a la brasa i ens expliquem anècdotes”, afegeix Gangarov.

Controls difícils

L’alcalde Gergei Georgiev entén les queixes dels habitants del poble. Però els búlgars estan obligats a complir les condicions de la UE. “Alguns no destil•laran més. I d’altres es compraran bótes més petites i destil•laran a casa seva il•legalment” pronostica l’alcalde.

“Els meus clients estan insegurs”, diu Jordan Georgiev qui també dirigeix una petita destil•leria a Rogoshs Skutare, un poble veí. “És impossible evitar que els búlgars aturin la producció de rakia”. Jordan desitja que els funcionaris no facin un control gaire estricte. Aquest desig és bastant factible: la inspecció de les innumerables destil•leries requereix una gran quantitat de personal i és difícil de dur a terme ja que sovint no es disposen dels aparells de mesura.

L’estació de rakia 2006 ja s’acaba. Demà, ben aviat, Jordan Georgiev tindrà clients altra vegada. Farà foc, emplenarà un barril d’orujo de raïm, el taparà i esperarà fins que el vapor etílic pugi. Després de tres hores, les primeres gotes de rakia començaran a caure per un tub petit i Jordan desitjarà que no siguin les últimes.

Des de l’1 de gener de 2007, Romania i Bulgària són membres de la Unió Europea. Per això, cafebabel.com presenta una sèrie d’articles les properes setmanes per explicar qui són aquests nous membres. El proper article serà publicat l'1 de febrer.

Tots aquests articles estan escrits per membres de la xarxa alemanya de corresponsals n-ost (www.n-ost.de). N-ost es va fundar el desembre de 2005 a Berlín. Periodistes de 20 ciutats diferents estan organitzats en aquesta xarxa. El seu objectiu és fer de mediadors entre l’est i l’oest d’Europa. El seu compromís és donar suport a la democràcia, llibertat de premsa i la integració de la Unió Europea