Polònia: 'No tothom té la oportunitat d’estudiar a l’estranger'
Lydia Skrobowska, àngel de la guarda Erasmus (ESN)
Després de l'ampliació de maig de 2004, els països de l'est han augmentat el nombre d’intercanvis universitaris en un 6%. L’organitzadora de la Xarxa d’Estudiants Erasmus a Cracòvia ens ho explica.
Wywiad
Tłumaczenie: Cristina Fernández.
- Kataloński
22/01/07
Lidia Skrobowska és l’àngel de la guarda dels estudiants Erasmus exiliats de l’est. Reparteix el seu temps entre la universitat i les seves activitats a la seu local de l’Erasmus Student Network (ESN) [Xarxa d’Estudiants Erasmus] de Cracòvia. Aquesta seu està en funcionament des de fa cinc anys i agrupa una trentena de membres actius.
Quina és la missió dels voluntaris de l’ESN de Cracòvia?
La missió dels voluntaris és bastant polivalent. S’encarreguen de promoure l’herència cultural polonesa organitzant excursions i festes temàtiques per tal de mostrar que Polònia no es redueix tan sols al moviment sindical Solidaritat (que va derrotar el totalitarisme polonès), el vodka barat o Karol Wojtyla (el papa Joan Pau II). També fomenten la descoberta de les nits cracovianes. Tanmateix, a vegades hem de fer de traductors, mediadors, psicòlegs, fins i tot d’àngels de la guarda!
En concret aquest és el cas dels estudiants que es proposen per desenvolupar el rol de “mentors”. Tot estudiant Erasmus que ho desitja se li adjudica un estudiant polonès que domina la llengua materna de l’estudiant estranger, o per defecte l’anglès, per tal d’ajudar-lo a fer tots els tràmits administratius.
El 2005-2006, de la universitat de Jagielloski de Cracòvia han marxat amb el programa Erasmus uns 646 estudiants. Aquest nombre augmentarà cada vegada més? Qui són aquests polonesos?
Els estudiants polonesos són conscients del fet que marxar fora incrementa les seves oportunitats, ja que aprendre una llengua estrangera és un plus de cara al futur. Tanmateix, no tothom pot tenir accés a aquesta oportunitat. La beca Erasmus que es concedeix a cada estudiant que marxa és d’uns 250-350 euros mensuals en funció del país d’acollida. Les principals destinacions són els països de l’Europa Occidental, en els quals aquesta quantitat no cobreix ni una petita part de les despeses. Així doncs, en general, els polonesos limiten la seva estada a un sol semestre.
Un gran nombre d’alemanys i de francesos han fet estada a Jagielloski, una universitat que fa poc ha establert un conveni d’intercanvi amb Turquia. Quines són les motivacions d’aquests estrangers que decideixen escollir Polònia com a país de destinació per fer el seu Erasmus?
Ens trobem amb tres tipus d’estudiants Erasmus a Polònia. Sovint es tracta d’estudiants d’origen polonès, amb un grau de proximitat major o menor. Per alguns, el polonès és la seva llengua materna, inculcada pels seus pares emigrants. En canvi, d’altres venen a aprofundir el seu coneixement de la llengua i a reconciliar-se amb les seves arrels. Així doncs, les seves motivacions tant són de recerca d’identitat com de simple curiositat. També hi ha estudiants interessats en la història i la llengua polonesa, moltes vegades perquè formen part dels seus propis estudis.
Per exemple, l’any passat vaig ajudar a traduir uns textos històrics sobre el moviment sindical Solidarnosc (Solidaritat) a un estudiant de ciències polítiques francès, que havia de redactar la seva memòria sobre aquest esdeveniment clau de la nostra història.
O una altra estudiant que feia una recerca sobre Ràdio Marja [emissora catòlica i popular amb influència en els debats polítics polonesos]. Finalment, també existeix el tipus d’estudiant que arriba aquí una mica per atzar o per curiositat, nouvinguts sense cap coneixement de les cultures de l’Europa Central.
La diferència del nivell de vida es fa palès normalment quan es busca pis. Els criteris dels anuncis dels estudiants estrangers que busquen pis són: en ple centre, lloguer d’una habitació moblada per uns 800 zlotys, és a dir uns 225 euros. Jo comparteixo la meva habitació amb una estudiant per uns 270 zlotys, que venen a ser uns 85 euros, a les afores de la ciutat. Les seves beques Erasmus els cobreixen de llarg les despeses de menjar i de sortides.
"Chcę pomagać osobom w gorszej sytuacji życiowej niż moja": wyznania wolontariuszy
Studia bez granic : z rozdartej wojną Czeczenii do Francji
Pokolenie EVS: instrukcja obsługi
Orkiestra, która będzie grać do końca świata
Erasmus: Maltańczyk w Rzymie
Doha, Indie i kryzys finansowy
Rumuński Titanic: kryzys finansowy w czasie kampanii wyborczej
Jovanotti: pop, polityka i Matka Boska
