Estònia al país de les meravelles
La Universitat de Tallinn (Foto Giovanni Angioni)
Aules plenes de gom a gom? Micròfons que no funcionen i cadires incòmodes on ni tan sols hi pots posar la llibreta? Llavors, segur que no ets a Estònia.
REPORTAGE
Traduction : Estefania Rodríguez.
07/11/07
Els cervells de l’Acadèmia estoniana han dit prou a les estructures obsoletes i als mètodes antiquats. Un camp tan delicat com el del coneixement es mereix molt més. Aquest és, doncs, el canvi decisiu. Prou d’instituts petits i prou de competència entre les diferents àrees departamentals. Junts treballem millor. Així és com el 18 de març del 2005 va començar la Tallinna Ülikool, (Universitat de Tallin), un nou monstre de l’ensenyament nacional, fruit de la fusió de nombrosos instituts universitaris i d’investigació com la Universitat Pedagògica de Tallin i la Biblioteca Acadèmica Estònia.
Passadissos de tecnologia i vitalitat
Molt a prop del centre històric de Tallin i del relaxant parc de Kadriorg, que va ser la residència d’estiu dels tsars i ara és el “jardí” del President de la República, els edificis de Narva mnt (carrer Narva) no deixen veure els secrets que hi guarden. Una façana tan austera i solemne, un bloc modern d’acer i vidre, difícilment donen idea de la gran quantitat de tecnologia i vitalitat que ronda pels seus passadissos. Des de la seva creació, la Tlu ( Universitat de Tallin) es va comprometre a donar el màxim per a poder transformar-se en un centre d’investigació reconegut a nivell internacional, tant estipulant relacions importants amb socis estrangers (presumeix de 25 acords inter-universitaris amb instituts europeus, nord-americans, japonesos i russos), com fent ús extensiu d’aquests recursos que li han donat a la nació el sobrenom de E-Stònia.
Entre les joies d’aquest nou i ambiciós desafiament es troba la seva vocació europea. Tenen la voluntat de reflexionar sobre l’ingrés a la UE, per a formar una classe dirigent que sigui capaç de pensar més enllà de les fronteres nacionals. I com per aquestes contrades del que diu al que fa no hi un gran tret, el Màster d’Estudis Europeus ja està llest: Europeanization of Governance and Politics (Europeïtzació de Govern i Política), farga de l’europeisme i camp d’entrenament per a un nou tipus d’educació. Som a la Universitat 2.0, o molt a prop.
Ordenadors portàtils, Pda, webcam i dvd
Chiamata con Skype (Foto niallkennedy/ Flickr)Creuar la porta del Màster d’Estudis Europeus pot representar un punt sense retorn. Tan aviat com s’entra al recinte on s’imparteix, és impossible no notar l'hospitalitat de l’aula on cada estudiant té a la seva disposició un lloc per a treballar amb l’ordinador i un endoll. Prendre apunts amb l’antiga llibreta de quadrícula? Vida nova: aquí dins l’únic soroll que se sent és el del teclats dels ordinadors portàtils.
Per a viatjar totes les setmanes entre Finlàndia i Estònia dins del conveni que aquesta universitat té amb la de Tampere gràcies al programa europeu EU Phare, aquí tenim la tecnologia, l’ajuda més simple i eficaç: Si Skype ha fet desaparèixer les distàncies entre amics repartits per tot el món, per què no fer servir també per a l’ensenyament un micròfon i una webcam? D’aquesta manera el professor apareix, no darrere de l’escriptori sinó directament a la TV. El mateix passa quan faltem a una classe. Per aquestes contrades no cal anar a classe a la força.
N’hi ha prou de fer servir el propi navegador, connectar-se a un servidor i llest: en directe amb la classe gràcies a les tècniques modernes del streaming vídeo! I si això semblava poc, la secretaria posa a disposició dels estudiants els dvd amb cada lliçó, preparats per llogar com en un blockbuster americà.
Resumint, tenim totes les bases per a fer d’aquest “nen” un jove triomfador. L’ús intensiu de tecnologia, el nivell d’ensenyament molt alt, classes multinacionals i un gran camp d’acció per a posar en pràctica els conceptes estudiats. Només una cosa ha quedat igual: els exàmens encara es fan amb llapis i paper. Així que oblidem Google i el Rincón del vago. Per a saber les respostes s’ha d’estudiar. Com en els vells temps.
Foto in-text: (Giovanni Angioni); (niallkennedy/ Flickr)
Erasmus à Madrid : en attendant les profs
L'Europe : un vélibozore affamé
Casser les couilles
B92 en Serbie : un multimédia populaire
Telejato, une arme contre la mafia
Face à Internet, la télé est-elle démodée ?
La télé publique rame un peu partout en Europe
Zapping : une émission qui s’exporte bien
