El missatge del cap del Servei Federal de Seguretat rus (FSB), Nikolai Patrushev, no ha passat desapercebut. Les autoritats russes van oferir a les milícies del nord del Caucas l’amnistia. Imran Ahhayev, un representant oficial de la República Txetxena d'Itxkèria a Estònia, titlla l’amnistia russa de propaganda.

“Rússia sempre aixeca falses alarmes amb els seus ultimàtums. Els txetxens es riuen d’aquestes amenaces, les quals no són res més que política pura i dura. He vist les escenes televisives de gent a Txetxènia entregant les armes. Però no eren txetxens. És pura propaganda”. diu Ahhayev.

Coratge en l’adversitat

“Hi ha més de 100.000 immigrants txetxens arreu del món, incloent-hi 40.000 nens”, explica Ahhayev. Reconeix que els txetxens exiliats tenen un gran potencial perquè porten a dins seu l’esperit de la Txetxènia lliure. “He vist joves txetxens exiliats a Europa que parlen altres llengües amb fluïdesa en els països on viuen, però que també fan servir la seva pròpia llengua. La gent a l’exili té un gran valor. Però el nostre potencial més gran està a les muntanyes de Txetxènia – mentre hi hagin atacs a les muntanyes, els txetxens hi seran presents”.

Més de 400 milícies txetxenes han deixat les armes des de l’entrada en vigor de l’amnistia russa el juliol de 2006, (esmentat en el servei informatiu internacional del govern rus, La Veu de Rússia. Ahhayev titlla aquesta informació d’il•legítima. “Els rumors als mitjans de comunicació que diuen que alguns dels nostres líders s’han rendit no tenen cap sentit. Els nostres líders no es rendeixen, només els hi queda l’opció de morir. Però no moren mai en els nostres cors. Si la qüestió està en la dignitat, l’honestedat i l’orgull nacional, estem disposats a donar-ne les nostres vides. Això ha estat així durant moltes generacions”, comenta Ahhayev.

El representant txetxè diu que una quarta part de la població txetxena, gairebé 250.000 persones, han perdut la vida a les dues guerres de Txetxènia amb Rússia (1994-1996 i 1999-2002). “Dotze anys de terror rus pesen a la consciència de la Unió Europea i a la de la resta del món. Ha estat un genocidi contra la gent de Txetxènia. Tal com el nostre primer president Djokhar Dudàiev va dir una vegada, la nostra gent no han vist res més que el patiment”.

Amb poc optimisme, Ahhayev diu: “Plorar no serveix de res. Els russos van destruir tots els nostres llibres i tota la nostra història. Però traslladarem les nostres memòries, coneixements i folklore a les futures generacions. Les nostres arrels són molt profundes’.

Temps difícils

Ahhayev resideix a un pis rònec a les afores grises de Tallinn, que comparteix amb la seva dona, tres fills i tres gats. Això contrasta brutalment amb la vida plena de glamourd’un diplomàtic, amb recepcions rutinàries on s’atipa juntament amb altres polítics coneguts. Aquest diplomàtic desterrat es preocupa de pagar les factures i que no falti mai el pa a la taula.

“Des de 1995, feia 12 anys que no treballava. Només he aconseguit mantenir una feina a temps complert com a ebenista en aquests últims tres mesos. No vaig estudiar per exercir aquesta professió, però vaig a treballar cada dia amb molta il•lusió i alegria. Penso en la meva família, treballo amb les meves mans i després d’un llarg dia, em sento satisfet. La meva dona també treballa, i un estiu tota la família es va quedar sense vacances per poder comprar un cotxe. De fet, el meu fill gran encara està treballant com a guarda de seguretat en un club nocturn, mentre estudia a la politècnica. Parla estonià amb fluïdesa i es guanya el seu propi sou”, ens explica Ahhayev.

El diplomàtic oficialment no reconegut va rebre les seves funcions representatives el 1993, de mans de l’últim president txetxè Djokhar Dudàiev. Ahhayev no va estudiar mai per ser ambaixador, però va aprendre la feina tant dels txetxens autòctons com dels estonians a l’exili. Aquest representant va estudiar zoologia a la Universitat Agrícola d’Estònia cap als anys setanta.

Tornada a casa?

“Ha estat difícil viure sense ser a la meva terra, sense tenir la meva gent a prop meu. No he tornat a Txetxènia des de fa vuit anys; és una eternitat. Quan estudiava a Estònia, anava a Txetxènia tot sovint, tot i que estava a cinc quilòmetres a peu des de l’estació de tren més propera. Mai podia esperar que arribés l’autobús, caminant arribava a casa més ràpid. M’entusiasmava anar a casa. I ara ens l’han pres”, recorda Ahhayev.

El representant no té cap intenció de tornar a Txetxènia tal com està actualment. “No vull tornar a una terra de bandits, sinó a una Txetxènia lliure. Espero que trobem amics i gent que ens doni suport, incloent-hi els estonians”, diu Ahhayev. Maleeix la política dels Estats Units per no ser proactiva a l’hora de resoldre aquesta guerra eterna. “És un fracàs. No tinc res més a dir. És la pura veritat”.