El proper 16 de juliol, com cada mes, l’Institut d’Estadístiques de la Unió Europea, Eurostat, publicarà les xifres de la inflació a Europa corresponents al mes de juny del 2007. Serà l’ocasió de comprovar si aquesta percepció de l’augment dels preus té una base real. Philippe Waechter, director d’Estudis Econòmics i de Recerca a l’empresa 'Natixis Asset Management' i un consultor habitual de la premsa financera internacional ens ofereix la seva anàlisi.

Per què és important el control de la inflació?

La missió del Banc Central Europeu (BCE) se centra en exercir un control sistemàtic de la inflació, sobretot per evitar els canvis de cicle econòmic sobtats. No obstant, es poden distingir dos nivells d’acció en la tasca del seu president Jean-Claude Trichet: encara que la comunicació del BCE està marcada per un discurs antiinflacionista, en realitat la importància rau en l’activitat econòmica (el creixement del PIB, el consum, les inversions, etc). Tot i que els mercats financers semblen preocupar-se per la inflació, la veritable preocupació té a veure amb el dinamisme econòmic. A més, si observem les tendències actuals d’evolució dels preus, no tenim perquè amoïnar-nos. L’anàlisi en detall de l’índex dels preus del consum mostren que els preus de l’habitatge i de l’alimentació s’estanquen. És més, malgrat la millora del mercat laboral, el cost unitari del treball està controlat. Sent així, no hi factors d’acceleració forts i duradors.

Els convindria als països d’Europa occidental que hi hagués una forta inflació als països de l’est?

Els països d’Europa de l’est passen actualment per una fase de recuperació i, per tant, hi ha una dinàmica més forta que a Europa occidental. De manera general, als països en transició aquesta etapa de desenvolupament s’opera a través d’un creixement més pronunciat de l’activitat econòmica i dels salaris. És natural, aleshores, que la inflació sigui més gran en aquest països.

Quan preveu que s’arribi a una harmonització dels preus entre els països de l’est i l’oest d’Europa?

Aquest procés serà llarg. Quan parlem de la problemàtica de l’harmonització, hem de fer servir una escala temporal diferent per a cada país. S’han de comptar uns 5 anys per als països on les condicions són més favorables, i fins a 15 o 20 en altres països. La convergència trigarà a donar-se. Si agafem el cas d'Espanya, per exemple, podem constatar que entre 1986 i 1996 l’harmonització s’ha produït de manera molt lenta, i fins a finals dels anys noranta hi hagut una forta acceleració que encara avui dia es manté.