Mitrovica és una ciutat conflictiva situada al nord de Kosovo, el seu riu divideix en dos la població. Camino pel costat del reixat, sota un cel ben blau, i creuo el pont mentre sóc observat per dos soldats francesos desganats. A la terrassa del café Dolce Vita em trobu amb l’Oliver Ivanovic, el líder del partit serbi-kosovar. Aquest sembla ser el doble de George Clooney: cabells canosos, faccions masculines i un petit somriure que li envolta la boca i deixa entreveure que tothom sol estar en desacord amb ell.

Sentir-se serbi

El polític serbi intenta afrontar la realitat: “La meva posició és la màxima autonomia per a Kosovo, no la indepèndencia. Si aquest país acaba aconseguint la independència, passaré a ser un serbi vivint a Kosovo; simplement com els kosovars que solien viure a Sèrbia. El debat sobre la identitat nacional no és més que un projecte polític”. Comenta tot això mentre a la portada del diari Java apareix: “Si els serbis volem viure a Kosovo, haurem de comunicar-nos amb els albanesos”.

És la identitat kosovar alguna cosa més que una simple il•lusió? “L’única identitat que compartim és la sèrbia. Ens considerem més serbis que la propia gent del país”. Comenta Ivanovic amb un petit somriure. Sobre la qüesitó referent a la democràcia funcional, apunta: “Podem viure i treballar junts si hi ha un mínim de drets garantits. La comunitat internacional no garantirà la independència dels albanesos fins que hagin provat la seva habilitat de deixar-nos el lloc correcte en el sistema. Veig el nostre futur a la Unió Europea, amb dos grups constitucionals, com ara Bèlgica o Espanya”.

Està preparat per ser el portaveu dels serbis quan el kosovar Migien Kelmendi, iniciador del debat de la kosovar i editor del setmanari Java, està a punt de publicar la segona edició del seu llibre? “Sempre pot entrevistar-me. Diré exactament les mateixes paraules que avui. Però està perdent terreny, potser hauria de tornar-se a dedicar només al camp de l’escriptura”.

L’home més sensible de Kosovo

A Pristina, el filòsof Shkelzen Maliki, amb una gorra de beisbol juvenil i amb la barba de sènior albanès, està disfrutant del sol a la gespa que hi ha davant del cafè Toto. Els negocis i la política aquí semblen fets per sobre del cafè i la beguda alcohòlica rakija. Ramush Haradinaj, el jove primer ministre fins el 26 de febrer acusat per la Haia dels crims comesos durant els conflictes armats de Kosovo entre 1998 i 1999, també sol freqüentar terrasses de cafès com aquestes.

Les cafeteries kosovars pertanyen a petits emprenedors, que solien lluitar per si mateixos. Segurament no tenen una tradició d’autonomia com a nació, però sí com a individuus. Recents estudis indiquen un increment de la religió entre joves i aturats, però ho fan seguint una línia espiritual Sufi. Fins i tot, segons el punt de vista de l’imam, els kosovars no entregaran la seva pròpia independencia.

Maliki és el vèrtex d’aquesta independència mental. Conegut com “l’home més sensible de Kosovo”, el filòsof mai ha participat en la política d’una manera activa. A qualsevol indret on les seves opinions són seguides, Maliki ha d’escoltar que el seu pare era el cap de la policia secreta sèrbia.

El futur d’Europa: balcànic

Maliki sembla estar d’acord amb alguna de les idees de Ivanovic: “Les frustracions desapareixeran si controlem els avenços en infrastructures, en agricultura i en el mercat laboral. Els serbis hauran de rebre garanties, incloent un estret lligam amb la seva pàtria. Tot estarà sota l’escrutini internacional, per començar, i més endavant dins dels EUA. Una identitat compartida pot tenir un efecte de mobilitat en temps d’amenaces, però la seva necessitat desapareixerà un cop aquests hagin marxat”.

Avui, Maliki reconeix que les coses van canviant: “Els ideals sobre la creació dels partits polítics –la guerra, la independència- encara recau sobre nostre. L’estructura de poder està canviant; nouvinguts i homes de negocis amb un bon estat econòmic estan entrant en escena. Aquesta nova generació podrà comunicar-se millor amb els serbis i altres minories”. Com a optimista al 100%, assegura que això és un problema de sentit comú. “La generació que va crèixer amb l’ocupació i la guerra donarà lloc a una altra més jove i activa. Això col•locarà la seva identitat en un context més internacional, s’aniran convertint cada vegada en menys ‘albanesos’”.

Tots aquells amb qui parlo destaquen el mateix: el futur passa per la Unió Europea. L’antiga oposició entre el somni dels serbis i albanesos s’haurà de dissoldre a l’Europa de les fronteras amb molt moviment i de les identitats híbrides. Alguns intel•lectuals de la regió, consideren els Balcans ‘el futur d’Europa’. Els seus líders es troben en el camí cap a una realitat en què els debats sobre la identitat nacional s’han convertit en anacronisme.

Foto, nou pont a Mitrovica (Makilika/Flickr)