Tradicionalment, la nostra llengua i el nostre país de naixement venen determinats pels pares. Però, per quin dels dos exactament? En la majoria de països d’Europa, el llenguatge es relaciona amb la mare. Els anglesos parlen de la mother tongue per referir-se a la llengua materna, els alemanys diuen Muttersprache i els francesos, langue maternelle. Tan sols a Polònia l’expressió jzyk ojczysty fa referència a la llengua paterna. En general el pare es qui s’enduu la millor part del pastís, perquè és ell qui determina el país natal d’un infant. I així mateix ho demostren l’holandès Vaderland o l’expressió txeca Otcina, de la mateixa manera que la paraula “patriotisme” ens envia a l’arrel llatina pater, el pare. Als Països Baixos, per denominar un patriota també es pot utilitzar la paraula vanderlander. Sigui com sigui, els italians i els espanyols han trobat la manera de reconciliar l’home i la dona, i parlen de madre patria, l’equivalent de la “mare pàtria” catalana.