S’ha tensat la corda entre flamencs i francòfons. Després de 172 dies sense govern i de les greus provocacions de la classe política flamenca, Bèlgica es troba en un punt de no retorn?

Com fiscals, polítics i mitjans a Rússia dissimulen les accions racistes contra estrangers.

El 7 de mars se celebraran les eleccions parlamentàries a Irlanda del Nord, amb l'objectiu de reprendre el procés de repartiment de poder entre unionistes i nacionalistes.

Mentre el debat sobre l'estatut kosovar gira al voltant de diferents etapes, el 10 de mars recomencen les negociacions, què en pensen els sèrbis i albanesos sobre la identitat kosovar?.

El mes de març, a Viena, s'acabaran les negociacions per al futur estatut de la província Sèrbia de Kosovo, administrada des de 1999 per l'ONU.

Amb la independència o sense ella, els habitants de Kosovo només volen una cosa, que l’ocupació estrangera sota l’auspici de les Nacions Unides acabi.

En ocasió de la Festa de la Independència d'Estònia de l'ex Unió Soviètica, el 24 de febrer, entrevistem el poeta i intel·lectual Hasso Krull, de 43 anys. Crític amb Rússia i optimista amb la UE, aquest estonià conegut arreu, mescla poesia amb fotografia i música.

La recent adhesió de Romania i Bulgària a la Unió Europea ha aportat els diputats suficients per constituir un grup d’extrema dreta al Parlament. No obstant, només representen un 2.5% de l’hemicicle.

Amb l’ingrés de Bulgària i Romania, els ultranacionalistes s’enforteixen al parlament de la UE. Dimitar Stojanov, un búlgar d'extrema dreta, és l'eurodiputat més jove.

L'antic president portuguès, Jorge Sampaio, 68 anys, és l'enviat especial de l'ONU pel pla mundial de la lluita contra la tuberculosi. És un home convençut però atent.

En la vigília de la reunió anual del Fòrum Econòmic Mundial a Davos (24-28 gener), el pensador multilateralista nord-americà, David Calleo, ens explica la seva visió del rol que té Europa en la globalització.

El periodista serbi, Branislav Djordjevic, ens explica les relacions entre la UE i el seu país davant les properes eleccions legislatives serbies, el 21 de gener.

Mentre continuen les lluites en el Caucas, ens reunim amb els militants del Comitè Txetxè a la capital francesa.

La data límit perquè la guerrilla txetxena es rendeixi és el 15 de gener de 2007. Imran Ahhayev, enviat oficial de República Txetxena d'Itxkèria a Estònia, diu que la gent lluitarà fins a la mort.

El juny del 2005, el ministre holandès d’Afers Exteriors va afirmar que la proposta de constitució europea estava ‘morta’. Ara per ara, però, els holandesos tampoc han fet gaires propostes alternatives.

El cantautor de 41 anys, líder del grup polifònic 'A filetta', parla del seu últim àlbum, 'Medea'.

Reforma de l’Estat i nacionalisme dels hidrocarburs: Evo Morales és hostil als estrangers?

El maig passat, el president bolivià Evo Morales va donar sis mesos a les multinacionals petrolieres per acceptar el procés de nacionalitació dels hidrocarburs.

La campanya de violència i persecució contra ciutadans georgians al sud de Rússia representa una nova forma de nacionalisme.

L’assistència de l’escriptor Peter Handke al funeral de Slovodan Milosevic pot fer pensar que el moviment antiglobalització s’està apropant dels populistes de l’est.

El 19 de setembre del 1946, el president britànic Winston Churchill va invocar uns “Estats Units d’Europa” durant un discurs a Zuric. Seixanta anys després, els britànics encara rebutgen un projecte federalista. Un aniversari per reflexionar.

Mentre el Regne Unit es planteja integrar les escoles islàmiques en el sistema estatal, França prohibeix l’ús del vel fins i tot a l’hora d’esbarjo. El debat en l’educació se centra de nou en l’Islam.

La qüestió de la identitat preocupa a totes les nacions europees, però és un tema especialment delicat a Kosovo. Migien Kelmendi, editor del setmanari ‘Java’, entra de ple en la polèmica amb un llibre controvertit.

Uns 15 milions de fidels a Europa pateixen de l’equació islam = terrorisme. Les instàncies representatives musulmanes, confrontades a una crisi d’identitat i lideratge, són les grans perjudicades.

Una de les veus zíngares actuals, Mónika Miczura, de 37 anys, reivindica la seva llibertat musical, a mig camí entre l’instint i la modernitat. I deixa de banda els clixés del folklore gitano.

Mentre els països europeus preparen una força pel manteniment de la pau al Liban, el Congrés Jueu Europeu creu que la resolució 1701 porta esperança pero cap garantia tangible.

A la vigília de les primeres eleccions democràtiques en 45 anys a la República Democràtica del Congo, l’humorista d’origen congolès reflexiona sobre Àfrica i la decepció de tots els joves que vénen a Europa per provar sort.

Malgrat que els Estats membre van signar el Codi de Conducta (1998) que limita el comerç d’armament en les zones de conflicte, la venda d’armes a Israel i el Líban continua. I ara, els dirigents europeus condemnen la violència al Pròxim Orient.

Fa anys, la UE va prometre l’entrada als Estats de l’antiga Iugoslàvia. Ara, els dirigents europeus posen el fre i així posen en perill l’estabilitat dels Balcans.

Més enllà de l’estereotip del gitano que toca al metro un violí desafinat, els DJ més populars adopten els ritmes gitanos per les seves mescles i demostren que continua sent una forma de música molt potent i actual.

Guido Montani explica per què les decisions nacionals són un carreró sense sortida per Europa.

Atrapats entre el nou nacionalisme i el redescobriment de l‘autoconfiança, els alemanys comencen a tenir una altra idea sobre ells mateixos.

El moviment associatiu europeu busca remei per fer front a la crisi del projecte comunitari.

Amb un 39% d’estrangers no és gens fàcil construir una identitat nacional. Sobretot si es viu a cavall entre França i Alemanya. Però, de vegades, un país petit és capaç de donar una lliçó de convivència a la Unió Europea.

L’esport ho demostra: encara avui, la majoria de gent s’identifica amb la seva nació. Però això, encara que sembli tan natural, no ha estat sempre així

Podria succeir que les habituals tensions entre Valònia i Flandes converteixin Bèlgica i les seves tres llengües oficials (el neerlandès, el francès i l’alemany) en el laboratori fallit d’una utòpica Europa multilingüe?

Els csángó, minoria ètnica hongaresa de la Moldàvia romanesa, tenen una història marcada per crues lluites en nom del reconeixement dels seus drets. A més, fan gala dels seus orígens culturals i religiosos, que s’entrellacen amb els europeus.

Frieda Brepoels, vicepresidenta de la Nieuw-Vlaamse Alliantie (Aliança neoflamenca), el partit que lluita per l’autonomia política de Flandes, explica per què cal donar una plataforma europea als governs regionals.

El projecte del nou Estatut dóna molta feina a Zapatero. Però, és realment tan revolucionari com es diu?