Not yet a babelian?
El periodista serbi, Branislav Djordjevic, ens explica les relacions entre la UE i el seu país davant les properes eleccions legislatives serbies, el 21 de gener.
La població immigrant continua creixent a Roma tot i la forta politització de la ciutat i la influència de l’Església.
Geogràficament al centre, Roma escriu el seu propi camí aglutinant idees contradictòries procedents del nord i del sud.
Quan el Consell Europeu es trobi el 13 de desembre a Brussel•les, Àfrica i la immigració seran indubtablement dos dels punts importants en l’agenda.
La taxa d’atur entre els joves de Tower Hamlets, el barri londinenc on viu la comunitat hindú, arriba fins al 20%. Les autoritats locals han intentat posar solucions al problema.
Des de l'ampliació de la UE, cada vegada més joves polonesos proven sort a Gran Bretanya. Embalen, treballen de cambrers i esperen una gran carrera.
El juny del 2005, el ministre holandès d’Afers Exteriors va afirmar que la proposta de constitució europea estava ‘morta’. Ara per ara, però, els holandesos tampoc han fet gaires propostes alternatives.
Trípoli, capital de Líbia, reuneix el 23 de novembre la Unió Europea i la Unió Africana per discutir mesures serioses en favor de la mobilitat euromediterrània.
Mentre els Vint-i-Cinc caps d'Estat i de Govern discuteixen a Lahti sobre com fer front comú per combatre la immigració clandestina, les ONG acusen la política de la UE de "cara i inhumana".
És temps de Ramadà, una ocasió ideal per comprendre millor l’última tendència de moda entre els musulmans: trobar marit o muller en línia.
El ministre de l’Interior francès proposa a Madrid el "traspàs complet" de la competència d’asil a la Unió Europea.
El 19 de setembre del 1946, el president britànic Winston Churchill va invocar uns “Estats Units d’Europa” durant un discurs a Zuric. Seixanta anys després, els britànics encara rebutgen un projecte federalista. Un aniversari per reflexionar.
Les escoles internacionals són conegudes per ser un lloc reservat a fills de diplomàtics o de rics, però algunes multinacionals paguen l’escolarització dels fills dels empleats estrangers. Un luxe a l’abast d’una elit.
Mentre el Regne Unit es planteja integrar les escoles islàmiques en el sistema estatal, França prohibeix l’ús del vel fins i tot a l’hora d’esbarjo. El debat en l’educació se centra de nou en l’Islam.
Tot i que els bastions demòcrates donen cada vegada més suport al poder de la persuasió o el ‘soft power’ d’Europa, el país continua sense refiar-se de les institucions militars de la UE.
Com a resposta a la por i la violència creixent, Europa s’ha equipat amb un veritable arsenal de mesures antiterroristes per contrarrestar qualsevol amenaça.
Uns 15 milions de fidels a Europa pateixen de l’equació islam = terrorisme. Les instàncies representatives musulmanes, confrontades a una crisi d’identitat i lideratge, són les grans perjudicades.
Ara que els atemptats avortats a Londres posen a prova els sistemes d’alerta antiterrorista, és un bon moment per conèixer com funcionen i quin grau d’alerta s’aplica en els diferents països europeus.
Els 192 morts i el miler de ferits de l’11 de març de 2004 van despertar Espanya d’un somni plàcid, en què ningú no volia veure allò que s’acostava. L’11-M va marc l’inici de la lluita contra el terrorisme jihad a Espanya.
Milers de vietnamites, víctimes de repressions polítiques al seu país, han hagut de marxar d’Àsia i provar sort a l’estranger. Els que trien Polònia com a destí a vegades tenen sorpreses.
Nicolas Sarkozy vol augmentar les expulsions d’immigrants en situació il•legal fins a 25.000. Un grup de professors lluita perquè els estudiants i les seves famílies puguin quedar-se a França.
Les embarcacions d’avui dia ja no són els habitatges excèntrics dels marginats socials, sinó modernes plataformes, totalment equipades a l’abast de joves adinerats. Les cases flotants continuen oferint una sensació de llibertat enmig de la frenètica ciutat.
A Holanda, la prostitució és legal des d'octubre del 2000. Però darrere d'aquesta respectabilitat aparent, la professió es debat entre el viu desig de reconeixement social i la crua realitat quotidiana.
A 8000 km de casa, la comunitat congolesa de A 8.000 km de casa, la comunitat congolesa de París continua tan preocupada com sempre per la situació política del seu país, i sense massa esperances que les eleccions del dia 30 de juliol aconsegueixen canviar alguna cosa.
Fa anys, la UE va prometre l’entrada als Estats de l’antiga Iugoslàvia. Ara, els dirigents europeus posen el fre i així posen en perill l’estabilitat dels Balcans.
Més enllà de l’estereotip del gitano que toca al metro un violí desafinat, els DJ més populars adopten els ritmes gitanos per les seves mescles i demostren que continua sent una forma de música molt potent i actual.
Atrapats entre el nou nacionalisme i el redescobriment de l‘autoconfiança, els alemanys comencen a tenir una altra idea sobre ells mateixos.
Amb un 39% d’estrangers no és gens fàcil construir una identitat nacional. Sobretot si es viu a cavall entre França i Alemanya. Però, de vegades, un país petit és capaç de donar una lliçó de convivència a la Unió Europea.
El sofriment que els polonesos han hagut de suportar al llarg dels segles els ha obligat a exiliar-se, un fet que ha engendrat una veritable diàspora, molt variada i influent.