Not yet a babelian?
Not yet a babelian?
En la vigília de la reunió anual del Fòrum Econòmic Mundial a Davos (24-28 gener), el pensador multilateralista nord-americà, David Calleo, ens explica la seva visió del rol que té Europa en la globalització.
Data i lloc de naixement: 1987, Brussel•les. Les institucions europees ja no estan tan orgulloses del seu nadó, que celebra els 20 anys aquest 2007.
El periodista serbi, Branislav Djordjevic, ens explica les relacions entre la UE i el seu país davant les properes eleccions legislatives serbies, el 21 de gener.
El conservador alemany ha estat escollit nou president del Parlament Europeu, que succeeix el socialista Josep Borrell.
Nikiforos Diamandouros ha estat Defensor del Poble Europeu des del 2003. Parla amb Angeliki Lazou sobre Pöttering, la Constitució Europea i l’Europa actual.
Els argentins es manifesten contra la multinacional finlandesa Botnia i l’acusen de voler exportar la seva contaminació al país sud-americà.
Mentre continuen les lluites en el Caucas, ens reunim amb els militants del Comitè Txetxè a la capital francesa.
La data límit perquè la guerrilla txetxena es rendeixi és el 15 de gener de 2007. Imran Ahhayev, enviat oficial de República Txetxena d'Itxkèria a Estònia, diu que la gent lluitarà fins a la mort.
El candidat del partit de centredreta UMP, Nicolas Sarkozy, ha guanyat la presidència francesa davant la candidata socialista Ségolène Royal per un 53% dels vots. Així, Sarkozy esdevé el primer president francès amb arrels immigrants.
La comissària de Relacions Exteriors, Benita Ferrero Waldner, viatjarà a la Xina el 15 de gener per llençar el nou acord de cooperació de la UE amb el país.
La població immigrant continua creixent a Roma tot i la forta politització de la ciutat i la influència de l’Església.
Edda Billi, una toscana que viu a Roma des de fa més de 40 anys, lluitant amb força per la igualtat de gènere, repassa la història del feminisme a Roma.
Geogràficament al centre, Roma escriu el seu propi camí aglutinant idees contradictòries procedents del nord i del sud.
És suficient l'estratègia de tira i arronsa amb l'únic soci del Mediterrani amb qui la UE no ha signat encara un acord d'associació?
Constitució, política energètica i reducció de la burocràcia: l’1 de gener de 2007 Alemanya porta les regnes de la UE, i s’ha proposat molt per fer.
Actualment hi ha crisi entre els governs de Varsòvia i Berlín. Però comparteixen massa interessos per permetre’s estar barallats.
Tres preguntes a Dominique Prusak, periodista francès que treballa a Polònia
La cimera del Triangle de Weimar, que tindrà lloc el proper 5 de desembre a Mettlach, Alemanya, corre el perill de posar la relació franco-alemana a l’ull de l’huracà.
El ferrocarril que uneix Pequín i Lhasa obre la porta a la modernitat però, alhora, sorgeixen nous conflictes.
La taxa d’atur entre els joves de Tower Hamlets, el barri londinenc on viu la comunitat hindú, arriba fins al 20%. Les autoritats locals han intentat posar solucions al problema.
La dependència energètica mútua entre la UE i Rússia centrarà les negociacions durant la cimera del 24 de novembre.
Els holandesos decidiran en les eleccions del 22 de novembre si el Partits del Animals (PvdD) té cabuda en el Parlament.
El juny del 2005, el ministre holandès d’Afers Exteriors va afirmar que la proposta de constitució europea estava ‘morta’. Ara per ara, però, els holandesos tampoc han fet gaires propostes alternatives.
La inscripció de nombrosos nous partits dispersen el vot de dretes, mentre que els sondejos preveuen un augment del Partit Socialista.
Trípoli, capital de Líbia, reuneix el 23 de novembre la Unió Europea i la Unió Africana per discutir mesures serioses en favor de la mobilitat euromediterrània.
Tota l’atenció europea està concentrada en la cursa per la presidència de França per desbloquejar la reforma institucional.
El 2007 serà una anyada especial per al vi europeu: Brussel·les finalment aplicarà una profunda reforma del sector.
La CDU alemanya refusa l’entrada a la UE de Turquia. Però els seus membres turc-alemanys fan pressió per un canvi de política.
Els candidats nord-americans, o com a mínim els seus assessors, revolucionen l’ús d’Internet durant la campanya electoral de les eleccions legislatives del 7 de novembre.
Als Estats Units i a Europa, els polítics difamen, es mofen i es critiquen els uns als altres sobre qüestions religioses amb vistes a les eleccions del 7 de novembre.
El maig passat, el president bolivià Evo Morales va donar sis mesos a les multinacionals petrolieres per acceptar el procés de nacionalitació dels hidrocarburs.
La campanya de violència i persecució contra ciutadans georgians al sud de Rússia representa una nova forma de nacionalisme.
La retirada israeliana del Líban és el primer èxit de la Finul 2. A Beirut acullen les tropes europees entre simpatia i escepticisme.
Els historiadors hongaresos afirmen que un compromís amb Moscou era possible. Revisió històrica 50 anys després de la repressió de la revolució hongaresa.
Cinquanta anys després de la revolució contra l’estalinisme, els hongaresos s’enfronten a una crisi democràtica encara pitjor.
La nova elit hongaresa ha recuperat la revolta del 1956 i els símbols del comunisme per justificar el liberalisme.
Mentre els Vint-i-Cinc caps d'Estat i de Govern discuteixen a Lahti sobre com fer front comú per combatre la immigració clandestina, les ONG acusen la política de la UE de "cara i inhumana".
Són 15.000 i volen influir en les decisions que es prenen dia a dia a Brussel·les. Ens dirigim al barri europeu, on tenen les oficines els lobbies i grups de pressió.
Jutjat per la massacre de 148 xiïtes a Dujail el 1982, Saddam Hussein ha estat condemnat a mort el 5 de novembre per l’Alt tribunal penal iraquià.
Els pescadors del sud d’Espanya desconfien de l’acord de pesca entre el Marroc i la UE i busquen alternatives per guanar-se la vida.
La pau no arriba a l’Afganistan. Després dels atemptats de setembre contra les forces d’ocupació, els diaris europeus denuncien la precària situació al país.
La multiplicació dels atemptats dels talibans i l’explosió de la cultura de l’opi a l’Afganistan posen en dubte l’eficàcia de les tropes militars a l'OTAN.
L'1 de gener de 2007 la Comissió permetrà l'entrada de Romania a la UE, si el país és capaç de controlar la corrupció. A Transsilvània, però, encara estan molt lluny d'aconseguir-ho.
Quatre preguntes a Antonella Capelle-Pogacean, investigadora al CERI (Centre d'Estudis i Investigacions Internacionals) en ciències polítiques.
El 6 d’octubre, la UE evoca la igualtat de gènere. Però ara, cada vegada hi ha més homes que es veuen superats per l’èxit de les seves dones...
El ministre de l’Interior francès proposa a Madrid el "traspàs complet" de la competència d’asil a la Unió Europea.
Deu anys després del final de la guerra civil, Bòsnia escull un nou Parlament el diumenge 1 d’octubre. Tot i això, la resolució del conflicte entre croates, musulmans i serbis encara està pendent.
La campanya en contra de la doble seu del Parlament Europeu a Brussel·les i a Estrasburg reuneix un milió de signatures.
L’economista José García-Montalvo considera que si bé el Banc Central Europeu ha mantingut uns tipus d’interès baixos en els últims anys, és feina dels governs aplicar una bona política financera per controlar els preus de l’habitatge.
A la plaça Kossoth, manifestants d’ultradreta i líders de l’oposició s’han reunit per demanar la dimissió del primer ministre Ferenc Gyurcsány. Gairebé una setmana després que la premsa revelés les seves mentides, la crisi continua.
El 19 de setembre del 1946, el president britànic Winston Churchill va invocar uns “Estats Units d’Europa” durant un discurs a Zuric. Seixanta anys després, els britànics encara rebutgen un projecte federalista. Un aniversari per reflexionar.
La Comissió Europea vol promocionar l’aprenentatge de llengües estrangeres. Tot i això, als Vint-i-Cinc els resulta molt difícil dur a terme reformes concretes a les escoles. L’ensenyament d’idiomes a examen.
Amb l’arribada del nou curs, a Andalusia també es posen en marxa campanyes de foment de la lectura, finançades pels ajuntaments. Els animadors no són sempre benvinguts en certs suburbis conflictius.
Mentre el Regne Unit es planteja integrar les escoles islàmiques en el sistema estatal, França prohibeix l’ús del vel fins i tot a l’hora d’esbarjo. El debat en l’educació se centra de nou en l’Islam.
La qüestió de la identitat preocupa a totes les nacions europees, però és un tema especialment delicat a Kosovo. Migien Kelmendi, editor del setmanari ‘Java’, entra de ple en la polèmica amb un llibre controvertit.
Campanya electoral a cops de puny, empat al Parlament, un president salvador: els últims mesos hem assistit a una autèntica tragicomèdia política a la República Txeca.
Com a resposta a la por i la violència creixent, Europa s’ha equipat amb un veritable arsenal de mesures antiterroristes per contrarrestar qualsevol amenaça.
Uns 15 milions de fidels a Europa pateixen de l’equació islam = terrorisme. Les instàncies representatives musulmanes, confrontades a una crisi d’identitat i lideratge, són les grans perjudicades.
Ara que els atemptats avortats a Londres posen a prova els sistemes d’alerta antiterrorista, és un bon moment per conèixer com funcionen i quin grau d’alerta s’aplica en els diferents països europeus.
Els 192 morts i el miler de ferits de l’11 de març de 2004 van despertar Espanya d’un somni plàcid, en què ningú no volia veure allò que s’acostava. L’11-M va marc l’inici de la lluita contra el terrorisme jihad a Espanya.
L'ambaixadora de Bulgària a Alemanya, enginyera forestal de formació, no només coneix els boscos de la seva terra natal sinó que també sap fer publicitat del seu país.
Uns 70 joves europeus participen a l'Eurizons, una singular campanya que promou els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni de les Nacions Unides.
Mentre el comerç entre la Unió Europea (UE) i Àsia prospera, la integració regional s’accelera amb un projecte d’autopista transcontinental que obre noves rutes cap l’est.
Milers de vietnamites, víctimes de repressions polítiques al seu país, han hagut de marxar d’Àsia i provar sort a l’estranger. Els que trien Polònia com a destí a vegades tenen sorpreses.
L’Associació de Nacions del Sud-Est Asiàtic podria arribar a semblar-se a l’antiga CEE si continua el procés d’integració regional asiàtic. Ludo Cuyvers, catedràtic de la Universitat d’Antwerp, afirma que és massa aviat per fer comparacions.
El Barys, un mercat de cotxes de segona mà de Kazakhstan, és una cruïlla de cultures a mig camí entre Europa i Àsia.
Nicolas Sarkozy vol augmentar les expulsions d’immigrants en situació il•legal fins a 25.000. Un grup de professors lluita perquè els estudiants i les seves famílies puguin quedar-se a França.
El president de l’Institut Europeu d’Estudis Asiàtics assegura que caldrà esperar fins les eleccions franceses de la primavera del 2007 perquè avancin les relacions entre la Unió Europea i la Xina.
Una de les veus zíngares actuals, Mónika Miczura, de 37 anys, reivindica la seva llibertat musical, a mig camí entre l’instint i la modernitat. I deixa de banda els clixés del folklore gitano.
