Entrega de premis de la darrera edició de CF -març 07-. Equip i premiats; al centre, Carmen Isasa, directora de l'Associació (Foto: Bertrand©)

Entrega de premis de la darrera edició de CF -març 07-. Equip i premiats; al centre, Carmen Isasa, directora de l'Associació (Foto: Bertrand©)

Aquests quixots del gènere curt mantenen els 35 mm i la pantalla de cinema com a condició sine qua non, però accepten curts d'animació entre els seus participants. Són els responsables de coordinar cada any aquest festival perseverant i prestigiós de curtmetratges espanyols. El febrer de 2008 inicien la seva onzena edició. Però mesos abans ja seleccionen els 21 curts finalistes que es projecten en 'packs de 7' durant tres setmanes en cinemes de Barcelona i Madrid. Els cinc guanyadors -triats per jurat i públic- fan una gira fins l’estiu per 21 ciutats espanyoles en les quals es poden veure davant estrenes de cinema. Toni Bestard, un dels guanyadors de la passada edició amb la seva obra Equipajes, considera que "El gran premi és que la gent vegi teu curt al cinema".

(Foto: Equipajes)

Però no només els duen a la pantalla gran sinó que han començat a portar-los a altres països. Fa quatre anys –amb la col·laboració de l’Instituto Cervantes- que una part de l'equip s’encarrega de subtitular en francès els millors curts i de viatjar amb ells. Enguany ja han voltat pel Marroc i per Brussel·les, i fan nit a París per anar després a Lió i Bordeus. Aquesta és una de les activitats 'extres' -totes gratuïtes- que aquesta associació du a terme a més del seu festival anual; a banda de la gira francòfona, també organitzen sessions matinals dirigides sobretot a instituts i Master Class per als estudiants d'audiovisuals.

'Nasija', un dels curts guanyadors a la 10ª edició de Curt Ficcions

Durant l’absència dels seus col·legues, l'altra part de l'equip ja està organitzant el tràfec de pel·lícules de les projeccions i les gales des de la Ciutat Comtal, concretament des de l'amagatall taronja amb claraboia situat en una de les plomisses naus del barri obrer de Poblenou. A tall de calaix de sastre, hi atresoren cartells i pel·lícules de les deu edicions anteriors i d'altres festivals companys. Des d’allà, la Carmen Isasa dirigeix Curt Ficcions amb el seu jove equip. “Perseguim fa més d’un decenni retornar el curtmetratge a les pantalles de cinema i que arribi a molts espectadors”, afirma, i una de les seves propostes per a fer-ho viable és “plantejar un percentatge de guixeta de 5 cèntims d’euro per als curts que es projectin davant de pel·lícula”.

Escena del curt 'Temporada 92-93, premiat per jurat i públic, el director del qual, alejandro Marzoa, presentarà les projeccions de París (Foto: Temporada 92-93)

Després d’anys de vetllar per l’exhibició, s’han iniciat en la producció amb un taller de curt documental que tingué lloc a Tànger i que Carmen Isasa veu com “un primer exemple de producció conjunta entre el Festival i l’Institut que esperem seguir en altres països”. El seu discurs, inevitablement, deriva a comparar l’actitud cap als curtmetratges que ha tingut l’Instituto Cervantes –de col·laboració en la difusió- amb la de l'Acadèmia de Cinema Espanyola, que ha eliminat la categoria de curtmetratge en la seva gala dels ‘Goya’ per tal d’agilitar el lliurament de premis.

Indignats

La reacció del col·lectiu de curtmetratgistes s’ha materialitzat en la Plataforma Indignados des d'on volen canalitzar de manera col·lectiva i sense representants les seves raons en contra de la decisió de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya. Aquesta ha avançat sense previ avís la data de lliurament dels curtmetratges i, també sense avisar, ha reduït la seva durada de 30 a 20 minuts, amb la qual cosa molts candidats no poden concursar. Per a més INRI, el lliurament d'aquests premis no tindrà lloc a la gala televisada de 'els Goya', sinó en un discret sopar d’etiqueta i sense càmeres.

El manifest de la plataforma explica que el curtmetratge espanyol "no és un gènere menor a les mans de joves aficionats, sinó una part important de la nostra cinematografia que gaudeix d'un prestigi internacional equiparable al llargmetratge". I afegeix que "fa més d'una dècada, veure curtmetratges espanyols a Venècia, Sundance, Berlín, Clermont-Ferrand, o els propis Oscar de l'Acadèmia de Cinema Americana, ha deixat de ser una excepció per convertir-se en quelcom habitual." Tan habitual com que l'edició anterior dels Oscar va nomenar a la secció de millor curtmetratge < i>A las 7:35 de la mañana de Nacho Vigalondo, un altre premiat per Curt Ficcions. Igual que J.A. Bayona, director actualment nomenat als Goya -avantsala dels Oscar- amb la seva òpera primera El orfanato com millor pel·lícula estrangera, que ja va ser també premiat per Curt Ficcions el 1999 pel seu curtmetratge < i>Mis vacaciones.

Monodosi de pell de gallina poc rentable

Sovint, les idees, els temes i les crítiques que aborden els curtmetratges escapen a censures, al políticament correcte demandat per la gran massa de públic. Aquesta essència de llibertat impedeix al curtmetratge ser rentable, i és per això que es manté en la mateixa situació malgrat els canvis tecnològics i d'hàbits. El triomf del ‘format breu’ no l'afecta; sembla que el gènere es resisteix a abandonar aquest ritual ambulant de circuits de festivals que baixen el teló després del cineforum.

Mentre des de Curt Ficcions tracten de compartir els curts i en diverses llengües, esperem la darrera paraula de l'Acadèmia de Cinema Espanyola, que per escurçar la seva gala escurça allò ja curt, oblidant que del que menja aquest sector és dels premis dels festivals.

'Cirugia', un dels curts guanyadors a la 10ª edició de Curt Ficcions