Tots els estaments estan d’acord què encara s’ha de tornar a reformar, però no tenen una estratègia clara. Sembla ser que superar la 'mentalitat soviètica', augmentar una inversió cada any més baixa i millorar la qualitat universitària són les claus.

“Ens trobem amb els problemes previsibles d’un país jove”, reconeix Kstutis Kaminskas, professor convertit en assessor en matèria d’educació. És conseller del Comitè d’Educació, Ciència i Cultura del Parlament Lituà, un dels fòrums de debat més actius. Ens atén al mateix Parlament, que d'ençà uns dies estrena dependències: nova sala d'actes i de premsa. El nou edifici es converteix en una prova innegable de la joventut del país.

“Tothom està d’acord que s’han de fer molts canvis al sistema educatiu. El què passa és que hi ha coses amb les que podem avançar molt ràpid i d’altres en les que no tant. Per exemple, no es pot canviar la manera de pensar dels professors de la nit al dia”. Kaminskas es refereix a que més de la meitat es van formar en època soviètica i ara treballen amb uns alumnes que han nascut en una Lituània independent. “Moltes escoles també van construir-se llavors i n’hi ha que tenen l’aparença de fàbriques perquè estaven pensades per ideologitzar. Hem de superar-ho”. Per aconseguir-ho, el 1992 el Parlament Lituà va publicar una declaració d’intencions sobre l’educació al país on reivindicava l’autonomia de cada individu i demanava respecte als països veïns, igualtat, llibertat de consciència i tolerància. A hores d’ara l’educació que s’ofereix a Lituània és, en aquest sentit, equiparable a la resta d’Europa. “El gran avanç és que tothom es pot sentir lliure. El que hem d’aconseguir és que s’assumeixi amb responsabilitat”.

Sous baixos per a professors 4x4

Un dels punts a millorar és el prestigi i el sou dels professors, actualment més baixos que al sector privat. La seva feina és vital i en alguns casos estoica, tenint en compte la velocitat amb la que han anat canviant els plans d’estudi. Un dels casos més evidents és la manera d’ensenyar història. “Tots els estudis d’Humanitats ha anat canviant tantíssim els darrers anys!”, sospira Irena Valikonyt. És professora del Departament de Medieval i d’Història Antiga de la Universitat de Vilnius (http://www.vu.lt), situada al centre de la capital i molt visitada pels turistes. “En l’època soviètica, era Moscou qui decidia els plans educatius. Tot es feia a la seva manera i no hi havia llibertat. La principal atenció l’havíem de dedicar a la història de la URSS. Ara hem canviat les prioritats i dediquem bona part de les investigacions a la història de Lituània. També parem especial atenció a la història de la Unió Europea i del Món, però ens falten especialistes”.

Als centres d’educació secundària també s’ha notat el canvi en la manera d’ensenyar història. Ara es fa en lituà i els temaris s’aproximen a Rússia de la mateixa manera que als Estats Units. El centre d’atenció és Lituània i també Polònia. Alguns alumnes es queixen que el que els faltaria és més història de les altres dues repúbliques bàltiques: Letònia i Estònia.

Falta d'inversió i qualitat a les universitats

D’universitaris i universitats n’hi ha. Existeixen 22 centres escampats pel país, una xifra elevada en relació a les dimensions del territori. Des de fa uns anys que també van guanyant pes els centres privats tot i que de moment no arriben al 25%. Com sol passar, els preus de les matrícules són ben diferents. En la privada, el cost per alumne ronda els 2.500 euros, 8 vegades més que a la pública i, no sempre, amb més prestigi.

Els experts coincideixen en advertir que el que cal és augmentar la qualitat de l’ensenyament universitari. Aquesta és en una de les raons per les quals hi ha molts joves que marxen a l’estranger, darrerament sobretot a països de la Unió Europea. Els sindicats d’estudiants no descarten mobilitzacions per a exigir una millora del nivell. “El govern diu que si paguem més per la matrícula ens oferiran més qualitat i nosaltres demanem que primer augmentin el nivell i després ja apujaran el preus”, explica Marius Skuodis, estudiant de 22 anys de quart de Política i actiu membre de l’Associació d’Estudiants de la Universitat de Vilnius (http://www.vusa.lt).

Marius Skuodis, estudiant de Política i membre de l’Associació d’Estudiants de la Universitat de Vilnius (Foto: Jorden Van der Ven)

“El govern ha d’invertir més en Educació, de moment només ho fa de paraula. I la prioritat ha de ser l’educació superior, on a l’estranger la qualitat és més bona”, exposa aquest jove nascut a Vilnius. Segons dades del Ministeri d’Educació i Ciència , al 2006 va ser l’any en que percentualment menys es va invertir a Lituània en educació pública de l’última dècada. Tan sols un 5,2% del total del seu pressupost, una xifra allunyada al 6,0% del 2005 o al 5,8% del 2004. També per sota de la mitjana europea del 5,5%. “Hi ha un descens de la inversió en els últims anys en comparació amb altres àrees”, alerta Skuodis.

La majoria de joves també demanen més facilitats a l’hora d’entrar al món laboral. “Molts marxen perquè no tenen feina de la seva especialitat. A Lituània la taxa d’atur és baixa però la majoria de feines no són qualificades”. Skuodis també és crític amb el tracte que es dóna als professors: “A la meva facultat tots treballen a d’altres llocs. Ensenyar no és el més important per a ells”. Aquest és un dels molts motius pels que creu que calen grans reformes o, directament, refundar el sistema educatiu. “Gairebé tothom hi està d’acord. El problema és de quina manera fer-ho”.

Punters en física i biotecnologia, endarrerits en ciències socials

El passat més recent té encara seqüeles en el present. Els russos van convertir la zona en puntera tecnològicament però amb greus mancances en d’altres camps com el de les Ciències Socials.

“Durant molt de temps aquest país ha estat frenat. Hi ha hagut una falta d’inversió i en molts àmbits no hem pogut ni investigar. Ara, i amb l’ajuda dels fons de la Unió Europea, tractem d'agafar el tren. I crec que ho aconseguirem!”, confia Tomas Žalandauskas, físic teòric i president de la Societat Lituana de Joves Investigadors .

Estudiantes de la facultat de ciències de la Universitat de Vilnius (Foto: Jorden Van der Ven)

En el que no hi ha problemes és en el paper de les dones a la Universitat. Un informe del 2006 de l’Eurostat (http://epp.eurostat.ec.europa.eu), situa Lituània com el país d’Europa amb més presència femenina en carreres de ciència i enginyeries. Són un 55,5% del total d’estudiants, una xifra similar a Letònia (51,4%) i a Estònia (51%). Això vol dir que es situen per sobre la mitjana europea (29%) i que els països amb un índex més baix són el Regne Unit (20,1%) i Luxemburg (17,7%) .

“Siguis dona o no, encara avui és difícil aquí guanyar-te la vida com a científic i molts treballen d’altres coses”, afegeix Brigita Serafinaviit, també membre de l’organització. Ella és mediambientalista i experta en pol·lució ambiental. Creu que una de les fites del país ha de ser aconseguir el retorn de llicenciats que van deixar el país a la recerca de millors condicions. Sap que pot ser difícil però, com a la resta, no els falta il·lusió. “Tinc la certesa que tot està canviant bastant ràpidament, hi ha molts reptes... i els objectius han de ser ambiciosos. Hem de ser els primers d’Europa!”.

Aquest article ha estat possible gràcies a la col·laboració de Simona Štrimaityt, Aurimas Radkeviius, Dionizas Bajarunas i la resta de membres de Cafebabel Vilnius.