Generation 80 (Blog-Illustration: © Eva John/ Romy Straßenburg)

Mentre arribava a casa d’en Franz, a prop de la plaça Rosa Luxemburg, només sabia una cosa d’ell: “té 24 anys i vol ser escriptor”. Toco el timbre. Em rep un noi alt, somrient, que porta uns texans estrets de color negre i un jersei gris clar, amb una tassa de te a les mans.

Primer m’ensenya el pis on s’acaba de traslladar amb la seva companya Johanna. Comença la visita pel seu despatx, amb un cert orgull. “És important que l’habitació on treballes no sigui ni on dorms ni on menges”, afirma. Val a dir que a Berlín, aquests pisos grans de tres habitacions són molt corrents; però les parelles de París de la mateixa edat es moririen d’enveja. Per fer l’entrevista, anem a la sala d’estar. Mentre instal•lo el micròfon i li recordo el concepte del nostre bloc, em fixo que al terra hi ha dos dvds dels millors vídeos de Michel Gondry i d'Spike Jonze.

“Un Frantz (Foto: Eva John) retrat al dia? Jo no podria pas”, exclama en Franz. Quan es tracta d’escriure, al noi li agrada agafar-se el seu temps. Necessita sentir-se com a dins d’una closca, com a la seva bonica sala de treball. És també per aquesta raó que no ha escollit una escola com les altres, l’institut alemany de literatura de Leipzig. Una “petita vil•la” de renom, amb només 60 alumnes i on intervenen regularment grans noms de la literatura alemanya. Una escola on gairebé tots els estudiants tenen el mateix objectiu: escriure una novel•la, publicar-la i poder viure d’això. “També és el que jo vull”, afirma en Franz amb determinació.

Escriure des de l’alba

Tenen molts més llibres que a la facultat, els estudiants s’organitzen com volen. Els professors els donen un tema de redacció, sempre bastant ampli. Els altres alumnes llegeixen i comenten cada text: “És difícil, però cal aprendre a acceptar les crítiques”, explica en Franz.

Des de la infància, en Franz està acostumat a un àmbit escolar especialment protector. Quan era un nen, anava a una Waldorfschule, una d’aquestes escoles que segueixen mètodes pedagògics alternatius. “Animaven cada alumne a desenvolupar allò que sabia fer millor”, recorda. En el seu cas, no n’hi havia cap dubte.

En Franz no va més d’un cop a la setmana a Leipzig. La resta del temps, és a la seva habitació de Berlín, davant el seu Mac. Per poder escriure de manera eficaç, ha establert tota una sèrie de rituals: res de dutxa, res d’un esmorzar que es fa etern, i moltes hores al matí sense parar d’escriure.

El món sencer és una idea

A banda dels “deures d’escola”, en Franz escriu sobretot relats i, de vegades, algun poema. Actualment, escriu el seu primer guió per a un amic que és realitzador. Pel que fa a la seva primera novel•la, serà, sens dubte, el propòsit del projecte de final de carrera. D’on treu les idees? “De tot el meu voltant! Només cal saber veure-les! Tot és molt interessant, tot és divertit, tot és boig, tot és trist. De fet, el món sencer és una idea. De vegades, esdevé esgotador”, explica aquest admirador de Thomas Bernhardt, Peter Handke, Houellebecq i Proust.

Està convençut que aconseguirà publicar la seva obra, en Franz sap que l’única cosa difícil és trobar una bona editorial. Tot i que hi ha beques per als joves escriptors, sap que el camí no serà fàcil. Segons ell, és tota una generació la que ha de dir adéu a les seves il•lusions. “Esperàvem els dies sense guerra, de més llibertat, menys treball i menys pobresa. De fet, ens adonem que és tot a l’inrevés: cal lluitar sense descans per conservar el que tenim. Hem de treballar més, tot és més car, els recursos s’estan esgotant.” Al cap i a la fi, acaba, potser som una generació de la nostàlgia. “La nostàlgia de l’idea que ens fèiem del futur quan érem uns nens”.

Visiteu gen80.eu, un blog concebut com un calendari de l’Advent virtual, dinàmic, participatiu i per força, francoalemany, per descobrir cada dia el retrat d’un membre de la generació dels 80. Durant un mes, Eva John i Romy Strassemburg, dues joves periodistes de 24 anys, s’intercanvien els pisos i les ciutats per escriure al diari els relats de vida, les pors, els dubtes, els somnis... que els joves de la seva edat els han volgut explicar. Aquest projecte té el suport de l’Oficina francoalemanya de la joventut.

Fotos: Frantz (Eva John); Homepage (magaliB/istock)