Diego Cañamero: 'defensem la sobirania alimentària'
Diego Cañamero (Foto, cafebabel.com)
Diego Cañamero, de 51 anys, és el portaveu d’una nova experiència sindical: un sindicat d’arrel rural que ha decidit representar els treballadors del medi urbà.
INTERVIEW
By Fernando Navarro Sordo. , Barcelona. By Imma Mesas Iglesias.
19/11/07
In partnership with:
Ens trobem a Sevilla, concretament a la vuitena planta d’un edifici d’aspecte sinistre i de passadissos laberíntics, il·luminats per la llum del sol, on trobem la seu del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT). Una associació que va néixer el 23 de setembre de 2007 de resultes de la unió de diferents microsindicats rurals i l’històric Sindicat d’Obrers del Camp (SOC), un sindicat únic a Europa.
Ens rep Emmanuelle Palliot, una jove francesa que està portant a terme un estudi sobre els ciutadans de l’est que vénen a Andalusia per treballar a les campanyes de la maduixa. “Desenes de milers de jornalers provinents dels països de l’est vénen a treballar als camps andalusos”, ens comenten des de l’organització sindical, “pero són pocs els que es dónen d’alta al sindicat ja que la majoria d’ells vénen a Espanya sense permís regularitzat i no volen tenir problemes: guanyen el triple que en els seus països d’origen; ho cpmparen i senten que no tenen dret a exigir res més!".
Cañamero durante una manifestación en Sevilla en favor de una vivienda digna
Diego Cañamero, fundador del SOC i actual portaveu general del SAT, ens espera al seu despatx desgabellat. Va començar en el moviment sindical l’any 1974, quan tenia 16 anys, moment en què la situació del camp era molt desastrosa i totes les assemblees de jornalers acabaven amb ell empresonat.
El sindicalisme li ha donat alguna satisfacció?
Sí, sobretot després d’ocupar les primeres terres, públiques i privades, l’any 1978; any en què vam aconseguir que es repartissin 20.000 hectàrees de terres entre els camperols. Més tard, durant els anys noranta, vaig ser alcalde del meu poble amb l’ajuda del sindicat.
No creu que el sindicalisme perd representativitat a Europa?
Sí. Els sindicats i els partits polítics s’han convertit en un negoci. La política i el sindicalisme són idees pures que s’han pervertit. Alguns sindicats s’han transformat en autèntiques màfies; d’altres depenen massa dels diners estatals i no poden defensar la noblesa dels seus treballadors fins a les últimes conseqüències. Hi ha partits polítics que tenen molts empresaris afiliats amb interessos particulars. Tot plegat fa que la gent perdi la il•lusió.
Per què creen el SAT si ja existeix el SOC?
Perquè la gent del camp ja no només s’ocupa de les tasques agrícoles i la imatge del SOC depenia massa de la figura del jornaler. Molts d’aquells jornalers s’han passat al sector de la construcció, de les energies renovables o del turisme rural. A causa del desenvolupament d’aquests sectors, els accidents laborals han augmentat fins als 90.000 anuals a Andalusia. L’atur se situa al 12% en comparació amb el 8% europeu; els salaris i les pensions són un 10% inferiors als de la mitjana espanyola; el 44% de la terra segueix en mans del 4% de la població i l’encariment del biodiesel pot ser motiu d’especulació i d’afany acaparador per part dels més poderosos.
Per lluitar contra això, hem creat un sindicat que no es manté gràcies a l’Estat sinó a les aportacions que fan els treballadors, (aquest sindiciat no es presenta a les eleccions sindicals). Volem un sindicat sense burocràcia i apostem per l’acció directa que consisteix en presentar-se al lloc de treball i defensar els treballadors malgrat que no tinguin representació en els comitès d’empresa.
Creu que la PAC beneficia als pagesos espanyols?
Tal com estan els preus dels productes provinents del camp, si no hi haguessin subvencions no ens serviria de res sembrar. Però el que en un principi es destinava a la reconstrucció del medi agrícola i rural, després de la guerra mundial, s’ha convertit en la protecció d’una sèrie de cultius que trenca els preus del que ve de fora de la UE. S’estan utilitzant els diners de tots els europeus per enriquir unes poques famílies nobles, com per exemple els Ducs d’Alba, Els Mora Figueroa o d’altra gent com per exemple l’ex banquer i ex convicte Mario Conde, condemnat per apropiació indeguda. Gent que viu a Madrid com uns reis a 500 quilòmetres de les terres que han estat subvencionades.
Cañamero es el portavoz general del nuevo Sindicato Andaluz de TabajadoresLes ajudes no es poden basar encara en l’extensió de la terra sinó en una combinació de factors: la superfície en proporció inversa a l’import de la subvenció, el nombre d’empleats, el respecte cap al mediambient, el manteniment del medi rural amb la millora dels camins, l’establiment d’indústries de transformació, etc.
És partidari de la preferència comunitària expressada pel conservador Sarkozy?
Defensem la sobirania alimentària. No podem pretendre enviar blat i carn als argentins quan ells ja en tenen de sobres. I el mateix en el sentit invers.
Es podria dir que el SAT adopta una postura definida pel que fa a la producció i la comercialització dels transgènics?
Hi estem en contra. L’herència genètica conservada durant segles de pares a fills, tal com es coneixia antigament “la història de les llavors”, no es pot modificar i patentar a favor d’una multinacional privada ja que l’alimentació humana no hauria de ser només per a uns pocs. És com l’aire i l’aigua: són regals de la naturalesa al servei de l’ésser humà.
Quina mesura urgent considera vostè que hauria de dur a terme la UE per permetre el desenvolupament del medi rural?
Considero que en matèria d’infraestructures, s’haurien d’arreglar els camins rurals, s’haurien de fer plans de reforestació contra l’erosió del sòl, s’haurien de modernitzar els regadius per a poder estalviar aigua, millorar l’ electrificació, etc.
Foto Diego Cañamero durant una manifestació a Sevilla a favor de la vivenda digna (pedrobea/Flickr)
Euro, una moneda 'esperanto'?
DJ Krush – xut d'electrònica japonesa
Curt Ficcions: apologia del curtmetratge
Més cinema de Romania: California Dreamin’
Inflació i creixement contradictoris en l’horitzó de l’Eurozona
A peu de guerra amb París
“Si EUA perd poder adquisitiu, Europa no hi guanya res”
Inflació : «Calen 20 anys per arribar a la convergència dels preus entre l’est i l’oest d’Europa»
