Una estranya classe de flor de color negre-groc-vermell prolifera després de diverses setmanes pels carrers belgues. Mai abans a la història del país s’havia vist expressar un sentiment nacionalista tan fort al carrer després que circulessin tota mena de rumors absurds sobre el futur de Bèlgica. Si les banderes es multipliquen a les balconades valones i a les de Brussel·les, la seva absència es fa cruelment visible als pobles flamencs, on sembla que regna una febre independentista creixent a mesura que passen els dies i encara no hi ha govern.

Bandera gegant en commemoració del 50 aniversari de Brussel·les (Foto, il.norge/flickr)“Sempre he estimat Bèlgica”, diu un home d’edat avançada enquestat en un carrer d’Anvers. “Però quan veig cap on va aquesta crisi, m'agafen ganes de dir als francòfons que segueixin el seu pla sense nosaltres!”. Parla un francès absolutament perfecte, sense gens d’accent, testimoni de l’abisme existent al país respecte l’aprenentatge d’idiomes.

I el motiu del separatisme?

“Hem dit masses vegades als flamencs que estarien millor sense nosaltres”, contesta l’Aurèlie, estudiant d’Econòmiques a Brussel·les. “Crec que algunes persones tenen un cert interès a dividir al màxim el país separant especialment la seguretat nacional”, segueix, “els polítics flamencs fan creure al ciutadà mig que la seva vida milloraria sense els francòfons. Però els sindicats no s’enganyen i apel·len a la unitat!”

Aquest punt de vista també el comparteix la Christelle, treballadora de Stib, el sistema de metro de Brussel·les, que afirma no tenir cap dificultat a l’hora de treballar amb els seus col·legues flamencs. “Som idèntics, em sembla patètic que tractem de lligar-nos els uns als altres”.

Una qüestió de llengua

Realment són iguals? “La diferència es troba bàsicament en l'idioma”, prossegueix l’Aurèlie, “Ès un vehicle cultural que, de fet, ens separa. L’altre dia, volia veure un debat polític a la televisió flamenca per a conèixer el seu punt de vista en relació a la crisi. Va estar bé constatar que és molt diferent del nostre. A Flandes no es toquen els mateixos temes. I, amb els meus coneixements de neerlandès, no arribo a entendre el contingut en profunditat”.

Centre de Gant (Foto, trqmgd/flickr)

Com s’explica aquesta limitació lingüística si tots els joves brussel·lesos han de fer classes de neerlandès durant 12 anys, 4 hores per setmana?

“Parlo alemany, anglès i espanyol amb fluïdesa”, assegura l’Aurèlie, “però aquesta llengua no és gens atractiva, fins i tot per a mi, que m’encanta sortir per Flandes: Gant i Lovaina són ciutats meravelloses; si fins i tot el meu xicot és flamenc!”.

Si la gent és diferent i la llengua no és atractiva, per què encara volen cohabitar amb ells?

“El país, per naturalesa, És prou petit, t’imagines que es dividís en dos o en tres?” respon la Sandrine, estudiant de Relacions Públiques i originària de Valònia. “És veritat que el flamenc no és un idioma fàcil, per això mateix no és atractiu: a més, jo faré l’Erasmus a Flandes, no en un país assolellat!” diu, ja que considera que els joves d’ambdues comunitats tenen molt a guanyar i a aprendre quan es coneixen.

Sortirà a la CNN, quina vergonya!

“Saps que, si ens separem, sortirà a la CNN; quina vergonya!”, diu l’Anouk, jove d’Anvers nascuda a Haití. “De segur que els valons poden fer alguns esforços lingüístics, però tots som humans. Hauríem de ser capaços de viure junts. A la meva classe tots pensen com jo!”

Però és representativa aquesta opinió a la ciutat d’Anvers tenint en compte que, després d’una dècada, una tercera part dels votants recolza l’extrema dreta separatista? Una bandera belga gegant, deu cops més gran que les de les balconades de la capital, va aparèixer enganxada al rètol d’un bar. “Aquest és l’únic país del món on no hi ha cap mena d’orgull patri ni de xovinisme”, explica el propietari.

“No obstant, per això m’encanta! Mira els francesos i els alemanys, tan orgullosos d’ells mateixos. Nosaltres som tot el contrari. Aquesta bandera no em desperta cap sentiment, només una gran preocupació per aquesta minoria extremista que vol separar persones que mai no han tingut cap problema entre elles”.