Allà on Israel i Palestina es troben
Engarjolat? (Foto: Pim de Kuijer)
Un sorprenent testimoni dels intercanvis entre Israelians i Palestins als punts de control que divideixen els dos pobles, seguit d’una actualització de les relacions entre la UE i Palestina.
FEATURE
Translation: Belén Molí Jaime.
26/07/07
06:30h, Plaça de París, Jerusalem Oest, Israel
El sol brilla sobre els carrers que encara són buits mentre espero l’arribada d’un cotxe. En el seu interior hi haurà dues dones de l’organització femenina israeliana Machsom Watch, que en català es podria traduir com “Vigilància del punt del control”. I això és el que farem avui, vigilar els punts de control per a veure com hi tracten els palestins quan intenten creuar cap a Israel. Arriba el cotxe i hi entro.
(Photo: Pim de Kuijer)
07:00h, El passatge de la Raquel, Betlem, Israel
Aturem el cotxe en un punt de control que, tot i la seva aparença imponent (edificis de formigó i filferro de punxes) irònicament duu el delicat nom de 'Passatge de la Raquel'. Avui els nostres guies son la jubilada Rama Yacobi i l’editora Aviva Weber, que s’autoproclamen d’esquerres amb una apassionada aversió vers l’ocupació. Assenyalen les pancartes de pau que guarneixen les torretes.
07:40h, El passatge de la Raquel, Betlem, territoris palestins ocupats
“Ara som a Palestina!” diu l’Aviva, després de creuar, sorprenentment, sense cap problema. “De vegades és així”, explica la Rama, “ i de vegades centenars de Palestins esperen hores mentre els escridassen o alguna cosa pitjor. Ningú en sap la raó d’aquesta diferència. La presència de la Machsom Watch acostuma a causar algun efecte, perquè per als soldats adolescents és com si tinguessin les seves mares vigilant-los. Tanmateix, probablement les seves mares no farien el que fan aquestes dones, concretament proporcionen als seus “clients” palestins permisos per a entrar a Israel per a visitar la família o anar a treballar.
08:15h, Camp de refugiats El Arub, territoris palestins ocupats
Creuem un camp de refugiats. No hi ha tendes, sinó cases amb grans tancs negres d’aigua al sostre. El camp ha estat aquí des de 1948, però la recent extensió del mur que divideix Israel i els territoris palestins li ha donat una nova imatge –una de depriment, des de la perspectiva palestina. Mentre avancem, veiem indrets on el treball al mur encara continua. Pot ser veritat el que veiem? “Sí”, diu la Rama mentre mira cap endavant. “Els palestins son els qui construeixen el mur que els empresona. Ja saps, mà d’obra barata”.
(Photo: Pim de Kuijer)
09:16h, Punt de coordinació del districte, Etzion, assentament
La Rama i l’Aviva ens acompanyen al Punt de Coordinació del districte (DCL, sigles en anglès), on es reparteixen els permisos. O, com puntualitzen les dues dones, on normalment NO es reparteixen. Aviat ens n'adonem del que volen dir. Poc després d’arribar-hi, diuen a la multitud palestina, molts dels quals s’esperen des de les dues de la matinada per a ser els primers en obtenir el permís, que avui no es donarà cap permís als menors de 28 anys.
Amb tot, ells s’hi esperen. Perquè sense un permís, no tenen on anar. La Rama comença a llegir una llista de coronels i generals de la Força de Defensa Israeliana (IDF), per a queixar-se, com fan sovint, dels abusos als palestins per part de les autoritats israelianes. Mentrestant, la multitud de palestins descarreguen la seva ira i frustració amb la Rama i l’Aviva, les úniques israelianes que veuran en tot el dia que no els amenacen amb una arma. Un noi jove crida i gesticula dient “si pogués portar pa a la meva família, no hi hauria terrorisme”.
10:00h, seguim en el Punt de coordinació del districte, Etzion, assentament
Finalment, algú respon al telèfon. És una dona de l’IDF que s’afanya a explicar que ho hem entès malament. Aparentment, per descomptat que es donen permisos als menors de 28, però casualment tots els menors de 28 anys que es troben al DCL d’Etzion no estan qualificats per a obtenir-lo. “Sempre és igual” diu la Rama. Inventen normes, excepcions a les normes i excepcions a les excepcions. No té res a veure amb la seguretat, sinó amb controlar”.
La UE desbloqueja l’ajuda directa a l’Autoritat Palestina mitjançant el programa MEDA. Després d’una reunió del ministres d’afers exteriors de la UE el 18 de juny, el Consell Europeu va decidir que “la UE reprendrà les relacions amb l’autoritat palestina immediatament”. La decisió, que ha estat benvinguda al Parlament Europeu, desbloquejaria els fons de la UE per a l'AP.
La decisió, que arriba poc després de que Fatah recuperi el poder a Cisjordània, té l’objectiu d’ajudar en la reintegració de l'AP dins l’Euromed (l’Associació Euromeditarrània de la UE) la qual té la solució de la crisis de l’Orient Mitjà a la seva agenda. Quan l'AP sigui de nou a la Associació, es podrà beneficiar de la MEDA, la branca financera de l’Euromed.
Finalment, la decisió del Consell hauria de contribuir també en l’objectiu d’expansió de la UE estenent la seva influència al procés de pau d’Orient Mitjà.
Dos tipus d’ajuda per a evitar la controvèrsia
Encara que la quantitat total de fons de la MEDA encara no s’ha repartit, hi haurà dos grups: ajuda financera per a l'AP, i assistència humanitària i d’emergència per a la població de Gaza, ara sota l'ocupació de Hamas. L’ajuda financera de la UE per a l'AP inclourà fons per a construir institucions públiques, incloent els cossos de policia. Mentre, pot semblar polèmic, l’ajuda humanitària per a Gaza està dissenyada no per donar suport a Hamas, sinó que per a evitar el futur desenvolupament d'un estat Palestí dividit, una visió que compta amb el suport del ministre d’afers exteriors de Luxemburg, en Jean Asselborn: “la comunitat internacional no vol dos estats Palestins, en cas contrari serà impossible trobar una solució”.
Llum al final del túnel?
D’acord amb la decisió del Consell, el ministre d’informació de l'AP, Mustafa Barghuti, va declarar “aquest és un pas positiu que hem de donar”, i va afegir “No volem crear una dependència. Si voleu que els Palestins sobrevisquin, s’han d’atorgar poders a aquest govern palestí”. Un govern estable a Palestina podria ser la clau d’un creixement econòmic i d’un increment de l'autosuficiència.
Euro, una moneda 'esperanto'?
DJ Krush – xut d'electrònica japonesa
Curt Ficcions: apologia del curtmetratge
Més cinema de Romania: California Dreamin’
Inflació i creixement contradictoris en l’horitzó de l’Eurozona
A peu de guerra amb París
“Si EUA perd poder adquisitiu, Europa no hi guanya res”
Inflació : «Calen 20 anys per arribar a la convergència dels preus entre l’est i l’oest d’Europa»
