Integrar per tal de comprendre, finalment, als immigrants. Tot i partir d’enfocaments molt diferents, el Regne Unit i França s’han embarcat des de fa anys en una profunda reflexió sobre aquest assumpte. França posa en dubte la utilitat de les estadístiques ètniques i de la discriminació positiva, mentre que el Regne Unit ja ha fet aquest pas, tot i els nombrosos problemes que continuen havent-hi.

El temor francès

Des de fa alguns anys, França es pregunta si cal establir quotes ètniques per pal·liar les diferents discriminacions. La idea fa posar els pèls de punta de forma sistemàtica a més d’una persona. Històricament, França i el Regne Unit han acollit poblacions procedents de fora d’Europa; tanmateix, la societat francesa sembla haver tingut més dificultats respecte a la integració dels immigrants.

Segons Patrick Simon, demògraf i investigador de l’Institut Nacional d’Estudis Demogràfics (INED), les estadístiques ètniques estan "prohibides sempre i quan no es justifiquin de forma precisa. Històricament desconfiem de la recollida de dades racials. Això és degut a certs precedents: el fitxatge de jueus sota el règim de Vichy o, fins i tot, a les estadístiques colonials amb fins de persecució, exclusió i discriminació. En realitat, la pràctica francesa està regida per una llei europea, la directiva 95, que classifica les dades ètniques i racials entre les dades sensibles. Nosaltres no som ni més ni menys severs."

La problemàtica de les quotes ètniques està relacionada, precisament, amb la famosa discriminació positiva. Aquesta, definida com el conjunt de mesures destinades a permetre la superació de certes desigualtats mitjançant l’afavoriment d’un grup respecte als altres, ha estat considerada particularment fora de lloc per la societat francesa perquè implica la possibilitat de transgredir la igualtat dels homes davant la llei, un principi fonamental de la Constitució francesa.

Per a Patrick Klugman, advocat membre del consell representatiu de les Institucions Jueves de França (CRIF) i vicepresident de l'organització SOS Racisme, "la discriminació positiva ètnica es fonamenta en classificacions arbitràries que generen frustracions. No hi ha cap categoria identitària que sigui, per si mateixa, totalment fundada o precisa. Així, la població negra que vulgui beneficiar-se de les ajudes reclamades pel seu òrgan representatiu, hauria de fer una distinció entre els que tenen origens africans i els provinents de les Antilles, entre els musulmans i els catòlics. Per no parlar dels problemes engendrats entre els subconjunts de cada una d’aquestes categories."

A França s’han creat diverses institucions noves amb la finalitat de conèixer millor els problemes que han d’afrontar els immigrants. L’Agència d’Acollida d’Immigrants, l’Agència Nacional d’Igualtat d’Oportunitats o l’Alta Autoritat de Lluita contra les Discriminacions i per la Igualtat (HALDE) són resultat d’aquestes reflexions. Un dinamisme que, de moment, no ha permès resoldre el problema.

El Regne Unit, en canvi, ha recorregut un camí lleugerament diferent des de l’aprovació de la llei sobre les relacions racials de 1976. Aquesta llei va imposar l’obligació a tot empresari, incloent-hi les entitats públiques, de lluitar contra les desigualtats o les diferències de tracte que poguessin aparèixer. En aquest sentit, la idea de discriminació positiva ha seguit un trajecte similar al dels Estats Units.

El Regne Unit: un adepte de la discriminació positiva limitada

El seguiment ètnic ja constitueix una part important del sistema britànic. Respecte a això, el Regne Unit autoritza el sistema de quotes, tot i que sota unes condicions molt estrictes.

Per a John Crowley, investigador de ciències polítiques, "han sorgit alguns límits pel que fa al seguiment ètnic, com la prohibició de censar els musulmans a causa de la islamofòbia de la societat britànica; així com pel cost que suposa aquest sistema per a les petites empreses."

Encara queda per demostrar la utilitat d’aquestes mesures: com s’haurien de realitzar aquestes estadístiques ètniques? Segons una enquesta de l’Institut Pew, dut a terme l’estiu passat, el 81% dels musulmans britànics es declaren musulmans abans que ciutadans del seu país, mentre que només el 46% dels musulmans francesos pensen de la mateixa manera.

Per tant, l’establiment de quotes ètniques és un assumpte complex que requereix una reflexió contínua sobre l’interès que pot tenir l’establiment d’aquest mètode. Una solució en matèria de treball i contractació, per exemple, hauria de tenir en compte el principi del currículum anònim, que permet als empresaris actuar de forma perfectament objectiva.