100 milions d'euros. És el cost de l'organitació d'aquesta trobada de dos dies entre els caps d'Estat més poderosos del món. Si la cimera hauria d'estar marcada per les divergències creixents entre Washington i Moscou i la lluita contra l'escalfament climàtic, els alter mondialistes no han dit la seva última paraula.

Després d'un cap de setmana marcat pels afrontaments entre els manifestants i la policia, el debat es desenvolupa sobre el terreny de les idees a la contra-cimera a Rostock, mentre que la cimera oficial es desenvolupa a Heiligendam, una estació balneària al nord d'Alemanya.

Joves alemanys a les protestes contra el G-8

Dominic Timms/ ActionAid

Més enllà de les violències al final de la gran manifestació organitzada dissabte 2 de juny, en senyal de protesta, la mobilització de la societat civil sembla més important que l'any passat, on el G8 es va celebrar a Sant-Petersburg.

El 5 de juny es va obrir la contra-cimera, amb un discurs vibrant de Jean Ziegler, reporter especial de la Nacions Unides per a la seguretat alimentària, qui ha fustigat els membres del G8 per la seva incapacitat a respectar els seus compromisos amb l'Àfrica, extrets de la cimera de Gleneagles, a Escòssia, el 2005.

Anti-G8

Dominic Timms/ ActionAid

“He vingut des de l'Àfrica per participar en la contra-cimera, doncs s'ha de mantenir la pressió sobre els caps d'Estat”, explica Collins Magalasi, participant de la contra-cimera amb l'ONG Ajuda en Acció, a Malawi. “Estic molt preocupat, perquè si els països rics no compleixen les seves promeses d'ajudar l'Àfrica i contrarestar el canvi climàtic, la vida de milions de persones està en joc”.

Al mateix temps, els caps d'Estat desembarquen un a un dels seus helicòpters sota una hermètica protecció per part dels seus escoltes: aquest G-8 ha concentrat la major presència policial a Alemanya des de la II Guerra Mundial.

Foto portada: enfrontaments del 2 de juliol a Heiligendamm (Hugo/Flickr)