L’horitzó temporal de referència està fixat al 2020. En aquesta data, tots els projectes prioritaris de la Xarxa de Transport Transeuropea (TEN-T, en les sigles en anglès) haurien d’estar acabats. Una Europa que comptarà amb 27 estats, per a una cohesió econòmica i social efectiva, necessita un sistema de transports i una xarxa d’infraestructures eficients.

Transports més ràpids i respectuosos amb el medi ambient

El projecte és ambiciós i absorbirà més de 600 milions d’euros per construir o completar una àmplia xarxa de carreteres, autopistes, ferrocarrils, trens d’alta velocitat, aeroports i “autopistes del mar”. Trenta obres ja han estat identificades com a prioritàries per la Comissió Europea, però el projecte actual ha patit un retard respecte al calendari inicial.

Per poder acabar el 2020 – com es pot llegir al comunicat de la Comissió Europea del 21 de març de 2007 – s’hauran d’invertir 160 milions d’euros des d’ara fins el 2013. Malgrat això, alguns projectes ja han estat duts a terme o ho seran abans d’ aquesta data: es tracta de la connexió fixa de l’ Oresund (Suècia-Dinamarca, acabat a l’any 2000), de l’aeroport italià de Malpensa (acabat al 2001), de la línia ferroviària de la Betuwe (que uneix Rotterdam amb la frontera alemanya, acabada al 2007) i de la línia d’alta velocitat PBKAL ( el TGV París- Brussel•les / Brussel•les-Colònia-Amsterdam-Londres, que s’acabarà el 2007). “Els trenta projectes prioritaris – es pot encara llegir al comunicat de la Comissió – afavoreixen els mitjans de transport més respectuosos amb el medi ambient, que consumeixen menys energia”.

Adéu als transbords de tren

Els “heroics” Interrail (sistema utilitzat per fer ruta en tren per tota Europa a baix cost) ja pràcticament desapareguts a causa dels pràctics vols de baix cost, esdevindrien un record. Segurament, aquests viatgers sobre els rails no desapareixeran, però seran menys aventurats que en el passat. No haurem d’afrontar recorreguts ferroviaris laberíntics, carregats amb la bossa a les espatlles i l’ànsia de perdre la correspondència entre els ràpids i nombrosos canvis de tren.

En un futur, podrem comptar amb eixos ferroviaris capaços de connectar linealment i ràpidament les principals ciutats europees. La nova Rail Bàltica, per exemple, promet connectar Varsòvia (Polònia) amb Tallin (Estònia) el 2016. Les gairebé vuit hores que es necessiten per cobrir el trajecte Vilnius-Sokolka (Polònia), herència d’un antic sistema soviètic basat en una separació de les vies a la frontera, seran reduïdes de manera important. El pragmatisme deixa de banda els aventurers.

La xarxa de transports transeuropea copiarà, en part, els “deu corredors” individuals durant els anys 90 a nivell comunitari. Entre les directrius més importants, l’anomenat “corredor 5”, que creuarà de l’est a l’oest tota Europa, unint Lisboa amb Kiev (Ucraïna). Un eix entre vuit països (entre els quals Itàlia, Eslovènia, Croàcia i Hongria) que integrarà autopistes i trens i que facilitarà els intercanvis de persones i mercaderies. I què dir del projecte d’alta velocitat al sud-oest europeu, que confluirà, en bona part, amb el ja citat “corredor 5”?

En pocs anys, es podrà anar de Lisboa a Madrid, per després continuar cap a Barcelona, baixar, admirar les obres de Gaudí i, després, pujar un altre cop al tren per anar i fer un volt per França, direcció Montpellier i Nîmes.

La línia d’alta velocitat entre París i Mannheim, a Alemanya, transportarà els primers passatgers el 10 de juny de 2007. Unida a aquesta última, serà la directriu ferroviària París-Bratislava, prevista per al 2015: no serà d’alta velocitat, però permetrà unir França i la República Eslovaca travessant Alemanya i Àustria.

En els propers anys, s’hauria de completar l’eix que unirà Atenes amb Dresden (est d’Alemanya), passant per Sofia, Budapest, Viena, Praga i Nuremberg. Altres connexions interessaran als països escandinaus, l’Irlanda i la Gran Bretanya, i les tres “capitals d’Europa”: Brussel•les, Luxemburg i Estrasburg. Sense oblidar els eixos ferroviaris Lió-Gènova-Basilea-Rotterdam i el Danzig-Varsòvia-Bratislava-Viena. I els nombrosos projectes a les “autopistes del mar” que potenciaran el transport de mercaderies a Europa, permetent una millor connexió amb les àrees més perifèriques del Vell Continent. La revolució dels transports ha començat: en tretze anys podrem mesurar els èxits i els fracassos, recorrent les carreteres i les vies de la nova Europa.