El 10 de maig finalitzava el termini per a què les vuit companyies encarregades del sistema de navegació per satèl·lit Galileu formessin una empresa conjunta i escollissin un cap executiu: no ho van arribar a fer. Galileu, un programa molt ambiciós de control, de programació i posicionament de satèl·lits, és una societat mixta amb fons públics i privats, que combina els esforços de la UE i l’Agència Espacial Europea (ESA). Després de la falta d’acord reiterada del sector privat, haurà de ser el sector públic qui aporti gran part del 4.900 milions d’euros necessaris per continuar amb el projecte. El 2003 s’esperava que Galileu estigués en marxa el 2008. Ara, els més optimistes diuen que el projecte finalitzarà el 2012 com a molt aviat. Guenter Verhuegen, en la presentació de la Política Espacial Europea el passat 26 d’abril, va confirmar que “no ens podem permetre el luxe de renunciar a Galileu”.

Projecte econòmic paneuropeu

Després del fracàs de la Constitució Europea, el projecte Galileu té un gran potencial per fomentar un sentiment d’identitat europea a través de la proposta a Europa de formar un projecte econòmic comú. Les moltes aplicacions comercials de Galileu inclouen la navegació automobilística, el control del tràfic aeri i el transport de mercaderies. Vindria a ser l'equivalent al Sistema de Posicionament Global Americà (GPS). També és pot fer servir en operacions de rescat i recerca, per control d’emergències i per explorar els recursos de gas i petroli.

El mercats de l’aeronàutica i els satèl·lits viuen un gran auge. La CE calcula que el mercat dels sistemes globals de navegació per satèl·lit (GNSS) tenia un volum de mercat de 60.000 milions d’euros el 2005, creix a una mitjana del 25% anual, i arribarà als 400.000 milions l’any 2025.

Galileu té el potencial de generar uns ingressos molt importants i crear fins a 100.000 llocs de treball qualificats, integrats en una cadena de valors més gran. Segons un estudi d’Euroconsult realitzat el 2002, cada euro invertit en aplicacions espacials generarà una facturació de 7-8 euros, demostrant així la gran rendibilitat del negoci espacial. Això és gràcies al desenvolupament de les indústries que necessiten que es posi en marxa la infraestructura dels satèl·lits.

No obstant, la inversió espacial és un projecte altament arriscat. No hi ha cap garantia que Galileu aconseguirà un volum de negoci, sobretot, després de què el GPS ja proporciona informació tant als agents públics com comercials de manera gratuïta.

La conquesta internacional de l’espai

Però la constel·lació europea de 30 satèl·lits també pot aportar un valor estratègic important. Actualment Europa depèn per complet del sistema GPS, que el Pentàgon pot desconnectar en qualsevol moment en cas de divergències polítiques. Els EUA, líders mundials en la cursa espacial, se senten intranquils davant el projecte Galileu, i temen que les seves utilitats també es puguin fer servir per guiar míssils. Rússia, la Xina, Brasil i l'Índia també estan invertint en la indústria espacial. Si Europa falla en la conquesta espacial, corre el risc d'esdevenir irrellevant.

Europa perd l’avantatge amb els retards

Els retards a causa dels desacords entre les diferents empreses europees responsables del desenvolupament de Galileu poden provocar que el projecte perdi la viabilitat econòmica. Si s’hagués posat en marxa el 2008, tal com estava previst al Llibre Blanc de 2003, hauria aconseguit un avantatge competitiu, ja que podria proporcionar serveis de posicionament per satèl·lit amb més exactitud a nivell mundial. Però el 2012 s’espera que s’hagin millorat la nova versió de GPS, el sistema Rus GLONASS i el sistema xinès Beidou. Galileu haurà d’enfrontar-se a una competència despietada des dels seus primers dies de vida.

Didier Seivre, membre del departament de Navegació de l’ESA, en canvi, explica que aquesta competència no és tan preocupant com sembla: “Els nostres competidors també pateixen retards i segons la informació que tenim ara mateix, ni el sistema de satèl·lits nord-americà ni el xinès s’actualitzaran abans que es posi en marxa Galileu. Quatre anys de retard no són tan importants quan es tracta d’un projecte tan ampli i tan ambiciós com Galileu, sobretot perquè els nostres competidors tenen el mateix tipus de problemes”.

Manca d’estructura organitzativa

El problema principal, diu Seivre, té a veure amb el fet que l’acord de concessió, que s’hauria d’haver signat el 2005, encara està pendent d’una resolució final el 10 de Maig: “Potser vam ser una mica ingenus basant l’estructura organitzativa en dos pilars: el desenvolupament tecnològic (responsabilitat de l’ESA) i la concessió (responsabilitat de l’empresa operativa de Galileu, controlada per la CE). Podem resoldre la situació permetent que les autoritats públiques aportin una proporció més gran de la inversió i deixant-los la responsabilitat de tots dos pilars”.

A més, el Parlament Europeu està “molt preocupat pel fet que les negociacions en la concessió hagin estat en punt mort durant mesos”, tal com s’expressa en la resolució del 26 d’abril. La CE, per evitar que Galileu esdevingués un cas “d’Airbus còsmic”, va presentar la seva proposta per salvar el programa el passat 16 de maig.