Com serà la UE l’any 2057? Amb motiu del 50è aniversari de la UE, molts editorialistes han imaginat diferents guions per al seu futur, uns més creïbles que d’altres. S'han vist tota mena d'opinions: des del control del món fins al desmantellament, segons el lloc des d’on escrivia cada autor. Tanmateix, l’International Herald Tribune no es va conformar amb simples reflexions i va formular deu preguntes sobre el futur de la UE. El diari va encomanar el sondeig a l’institut d’estudis de mercat Harris Interactive, que el va dur a terme en cinc països europeus representatius i als Estats Units.

A primer cop d'ull, els resultats a penes reflecteixen l’apatia general que, en molts llocs, ha envoltat aquest aniversari. I és que, en el conjunt dels països, el desmantellament de la UE sembla improbable: el 85% dels francesos, el 76% dels alemanys, el 62% dels anglesos, el 84% dels italians i el 82 % dels espanyols han respost afirmativament a la pregunta “encara existirà la UE al 2057?”.

L’èxit de l’euro

Pel que fa al futur, ja no de la UE, sinó de la moneda única, el vot torna a ser unànime. Els resultats a favor de l’euro oscil·len entre el 76% a Anglaterra i el 93 % a Espanya. Fins i tot, el 72 % dels nord-americans confien en el futur de la moneda única europea, i això que només un de cada dos pensa que la UE continuarà existint d’aquí a 50 anys.

El resultat d’aquest sondeig revela una altra vegada l’èxit de l’euro tant a dins com a fora de la UE. Fins i tot, l’enforteix, en detriment de tots els debats teuro [neologisme alemany creat a partir de l’associació de teur (“car”) i “euro”]. Segons les estimacions de l’OCDE, la moneda única europea ha afavorit el comerç interior de la UE, el qual ha augmentat del 5% al 15%. A més, es converteix en una important competidora del dòlar americà, ja que aproximadament un quart de les reserves mundials de divises estan en euros.

L’euro ens fa forts

Dues de les sorpreses positives de la Declaració de Berlín han estat, d’una banda, que la cancellera alemanya, Angela Merkel, hagi pogut vèncer la resistència anglesa i hagi fet referència a l’euro en el document oficial. I d’altra banda, que hi hagi fet constar, en el mateix text, que la moneda única europea té una funció primordial en el control de la globalització: “Ens afrontem a grans desafiaments que no es detenen en les fronterers nacionals. La Unió Europea és la nostra resposta. (...) El mercat comú i l’euro ens fan forts. Amb ells, podem emmotllar als nostres valors la creixent interdependència mundial i la cada vegada més intensa competència que regna en els mercats internacionals”.

Per tal que l’euro faci de la UE una Unió forta al llarg de la seva existència, els nous socis de l’Europa Central i de l’Est no haurien de refusar l’adopció de la moneda única europea ad vitam eternam. L’euro només podrà desplegar tota la seva força quan la zona monetària coincideixi amb l’espai econòmic del mercat comú.

A més de la temptativa de fer ressuscitar una Constitució en estat de coma, Merkel, durant el segon trimestre com a presidenta de la UE, també hauria de garantir la data prevista per a l’entrada a l’eurozona de Talin i Budapest. Un dia o altre, els euroescèptics- tals com Anglaterra, Suècia i Dinamarca- ja no podran desviar-se del curs que segueix la moneda europea. Sense aquesta perspectiva, l’euro estaria sota l’amenaça de convertir-se en una moneda “esperanto” destinada al fracàs. En lloc de ser un símbol d’unitat, la moneda europea esdevindria un símptoma de separació al si de la UE.