“Entra i para de tocar-me els nassos”. El porter aixeca amb males ganes el cordó que impedeix l’entrada a la Sala Apolo. Desisteixo de fer la trucada que “suposadament” havia de fer als encarregats i entro en la foscor de l’antic teatre situat prop de les Rambles, el mateix que ha estat votat com a club de l’any per nombroses revistes europees. M’he reunit amb 1.300 joves barcelonins i els habituals estrangers per veure un artista extracomunitari i que no parla anglès, el japonès DJ Krush, que fa la seva tercera actuació després de tres anys.

Krush és un dels favorits del “Nitsa”, el club de música electrònica més antiga de la ciutat, que fa nou anys que organitza sessions a la sala Apolo. Fa servir plats de discos i una taula de mescles per incorporar nous sons als instrumentals. “El nostre programa sempre és molt eclèctic”, explica el DJ resident Coco, “amb música de tot tipus, des del hard techno, electrònica, house, break i música experimental”. No li agrada La Paloma, la sala de concerts ara tancada, molt popular entre els universitaris i els Erasmus. “Nosaltres no fem res especial per als estrangers, vénen perquè els agrada la música que fem”.

Krush a Europa

Fora la cabina, el DJ de Tokyo creu que tindré una visió molt millor de quins són els fans d’aquesta branca del seu tour Europeu. Pot triar el millor públic Europeu? Aixeca el cap, protegit sota la seva gorra. “He estat una vegada a Turquia, Romania i Bulgària. I demostren que aquesta música està en auge. Aquesta vegada, a França també va estar bé, però el públic belga i l’espanyol sempre són els que més s’entreguen”.

És honest sobre la visió que és té a Europa del seu país i destaca el Sónar de Barcelona, el festival de música electrònica que l’any passat tenia com a tema principal el Japó. “Només els japonesos sabem què és ser japonès”, afirma Krush.

El mite de Krush

Després de 20 anys, vuit àlbums i destacades col•laboracions amb grans noms de la música dels EUA com DJ Shadow, el veterà de 44 anys continua pujant-se el llistó. “La meva música no és sempre perfecta. Haig de continuar l’escalada”. Les seves cançons han aterrat a Hollywood (Blade,1998) i li agraden les pel•lícules “on veig escenes que m’inspiren i em conviden a fer servir la imaginació”. Si pogués adaptar alguna banda sonora al seu estil, diu que ho faria amb Blade Runner (1982).

Aquesta nit, el professional del hip-hop fa embogir fàcilment Barcelona amb clàssics com Kemuri i una versió d’Organ Donor de DJ Shadow. “No podria fer una altra cosa que no fos música”, diu, mirant-se l’anell de la mà, on s’intueix un tatuatge. “No vaig anar a l’Institut. No tinc cap diploma. Estaria treballant al carrer”, afegeix. Colpit per la realitat d’aquesta afirmació, Krush salta de la cadira i fa veure que dóna un cop al terra. Interpreto erròniament aquest gest energètic com una referència al món criminal; Krush, també conegut com a Hideaki Ishii, és un “pare normal i corrent” però és sincer pel que fa a la seva antiga vida com a gàngster.

El Rei dels plats

Començar a apuntar el dia al Tequila Boom Boom, la botiga de kebabs pakistanesa al costat de l’Apolo, que curiosament ha obert el menjador del fons com a sala de directes aquesta nit. Entre les restes d’ampolles i els papers dels kebabs, Krush rep unes quantes crítiques dels clients de l’Apolo. Coco creu que es deu a la varietat del programa. “La gen no sap realment què esperar”. Gonzalo, de 24 anys, hi està d’acord, “alguns s’esperaven sentir techno o electrònica, però el so electrònic de Krush és dur i lent. No és de l’estil dels amants del dance hardcore. Crec que molts ni tant sols sabien que era famós, sinò que pensaven que era un mal DJ que no sabia com fer-ho divertit”.

Nitsa a l'Apolo (Primavera Sound S.L./ Murmurtown Producciones S.L./ Nitsa Club)Una altra vegada a dins, n’hi ha uns quants que fan cas omís de la prohibició de fumar que hi ha des de gener de 2006. Però a la Sala gran, i a les balconades del segon pis, un grup compacte de seguidors absorbeixen cada efecte i cada inflexió que fa Krush. La música és l’únic llenguatge que necessita Krush per comunicar-se amb Barcelona. Es guanya el públic deixant anar intermitentment un ritme de jazz aquí i una nota de flauta allà. Amb un peu sobre la plataforma, posa davant el fons de Barcelona per a les últimes fotos, amb el puny contra la mà oberta.

Krush (Photo: NS)És interessant mirar la llista de músics del Sónar Festival d’aquest any i els detalls de la tornada de Krush a Europa, a finals d’any.

DJ Krush explica els detalls de la seva música

Traduit del japonès per Rokko Miyoshi i Giulio Zucchini