Barcelona està deserta. Els set graus de temperatura del mes de gener no mostren honestament l’ambient de la ciutat, encara que les seves atraccions turístiques continuen sent evidents. “M’encanten els carrers i els seus artistas, els edificis de Gaudí i el Parc Güell, el barri del Raval amb la seva comunitat aràbiga, el gran nombre d’esdeveniments culturals que tenen lloc a la ciutat (concerts, festivals, manifestacions, el Fòrum,...)” comenta Patricia, una jove de 23 anys natural de Tenerife. De sobte, l'interrompo: “Quin Fòrum?”. “És un espai destinat a la celebració de concerts i festivals, però mai són gratuïts”, explica ella.

És migdia i hi ha un sol molt fresc. El Fòrum apareix davant meu, tot d’un color grisós, sembla un dessert a la boca del riu Besós. L’Alfred, un noi de Barcelona d’uns 23 anys, no ho considera com a part de la ciutat: “És un gran horror en mig de res, lluny del centre, com l’Estadi Olímpic de Montjuïc. Les úniques vegades que hi vaig són per presenciar algun concert o festival, fins i tot, quan estic tornant cap a casa dic que no hi tornaré a anar més”. Fa dos anys el President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va tenir la brillant idea d'aventurar-se de la manera més pomposa amb el Fòrum Universal de les Cultures, el 2004.

Barreja de cultures sense mentalitat catalana

Escenari on la Fura del Baus va fer el seu espectacle per a la inauguració del Fòrum (Cien de Cine/ Flickr)Va construir-se una nova costa per als 141 dies que va durar el Fòrum Universal de les Cultures. S’hi van dedicar 20 hectàrees de ciment al costat del mar. Les seves exhibicions i diàlegs van sugerir un món sostenible. Van comptar amb la presència de Gordachev, però no amb la de Clinton. La facturació obtenida amb l’indret més gran després de la plaça de Tiananmen de Pekin va crear un gran espai, un espai que no era present a les mentalitats dels ciutadans. Aquest esdeveniment va rebre crítiques molt dures des dels diferents mitjans de comunicació catalans.

L’única cosa que va revolucionar el Fòrum va ser el veïnat de Poble Nou. Alguns van criticar la seva modernització, afegint el notable increment del preu dels pisos. L’Héctor, de Castelló, afegeix: “Vam experimentar quelcom nou, diferent i original”. Però l’experiència del Fòrum el dia de la Diada Nacional de Catalunya no va ser de gran qualitat o no va ser capaç d'entretenir la gent durant tota la temporada. Amb només uns 3 milions de visitants, amb mala comunicació i màrqueting, els números no van arribar als 5 milions de persones que s’esperaven des d’un començament.

L’Eric Hauck, director de comunicacions de la Fundació Fòrum, expressa obertament el seu desacord: “No vam afegir suficients valors a l’hora de promocionar Barcelona pels seus aspectes positius com ara la pau, tolerància i el coneixement. S’han aconseguit molts dels objectius, encara que finalment no va tenir l’èxit esperat”. Hauck també comenta: “És molt difícil mostrar tots els aspectes de les diferents cultures des d'un escanari únic, com va passar a Barcelona. És una visió molt ambiciosa i utòpica. Ningú vol arriscar-se tant. Ser el primer en fer-ho significa provocar el teu propi suicidi”.

Senzillament, català

Antonio Rebollo va encendre la flama dels Jocs Olímpics de 1992 (Juergen Wagner/ www.olympic-museum.de)La història d’organització d’esdeveniments a Barcelona comença amb l’Exposició Universal de 1888, al parc de la Ciutadella. Li segueix l’Exposició Universal de 1929, que va convertir Montjuïc en el centre firal de Barcelona. Des dels anys 30, Barcelona va canviar el seu concepte com a ciutat marítima fins a arribar a la celebració del Fòrum 2004, el major esdeveniment a la ciutat des de les Olimpíades.

Com diu l’Albert: “Els Barcelonins recorden el Fòrum com un gran caos i ridiculitzen l'alcalde, Joan Clos, i les seves idees. Al cap i a la fi som gent senzilla”. Hauck afegeix: “La nostra generació no és ambiciosa, som completament feliços amb l'ambient que envolta la nostra petita ciutat. Els polítics no saben entendre el nostre món i els mitjans de comunicació reflexen la manca de fe dels ciutadans”.

No considero les seves paraules com les d’un turista estranger, bàsicament perquè en Hauck és alemany, però se sent català. Va arribar amb la seva mare pels voltants dels anys 70. Mentre estem conversant, en Hauck s'acusa, en ocasions, de sentir-se massa català. Pensa que Barcelona no ha perdut amb el Fòrum i diu: “Això no tornarà a passar en aquesta ciutat, segur que no”. Potser el Fòrum necessita més temps per convertir-se en un espai important, com va passar amb la Sagrada Familia, que porta més de cent anys construint-se.

Barcelona és Barcelona

El mercat de La Boqueria (Gonzalo Ovejero/ almostdesign.com)

En el Mercat de la Boqueria, situat entre les Rambles i el Raval, els treballadors discuteixen sobre la fira comercial “BREAD & BUTTER”. La primera edició d’aquesta fira va organitzar-se del 17 al 19 de gener de 2007. Danielle de Bie, directora de comunicació, explica amb gran satisfacció perquè l’esdeveniment va tenir lloc a Barcelona en comptes de Berlin, la capital alemanya. “Van escollir aquesta ciutat per la seva varietat de cultures. Ens vam trobar també amb un gran suport per part de les autoritats catalanes”, explica. Sense esdevenir sorprenent, la Sra. Bie ens facilita les xifres obtingudes per la Fira de Barcelona. Gràcies a aquesta fira comercial, la capital catalana ha obtingut un benefici de 80 milions d’euros, amb uns 84.000 visitants, dels que 50.000 eren estrangers.

Avui dia, els sponsors de Barceona són el FC Barcelona, el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1, les Festes de la Mercè i el Sónar. Aquest últim, l’any passat va aconseguir en el seu últim concert celebrat a l'espai del Fòrum uns 300.000 espectadors. En Paco, un noi tarragoní de 23 anys, no està totalment d’acord: “Barcelona només tracta de ser la ciutat que és; la segona ciutat més gran d’Espanya amb una població de quatre milions d’habitants”.