President de la Lliga Maronita, Michel Eddé, 79 anys, defensa el model comunitari libanès com l’únic viable per expressar de manera equilibrada la diversitat del país. Ministre en diferents governs, aquest polític ha estat també director de L’Orient-Le Jour, un dels diaris francòfons més antics.

L’ajuda econòmica europea contribueix de manera efectiva a la reconstrucció del Líban?

L’ajuda aportada al Líban no és només europea: els subsidis de la Unió Europea [440 milions d’euros] són inferiors als aportats pels contribuents àrabs [846 milions d’euros] o americans [700 milions de dòlars]. Consisteixen principalment en préstecs a un tipus d’interès reduït, durant un període mig acordat amb el Líban, i amb un període de carència d’uns quants anys per començar a retornar els diners. Aquests préstecs permetran al Líban escalonar el seu deute i l’ajudaran a superar aquests dos o tres anys de dificultats.

En aquest futur immediat, l’Estat es veurà confrontat a dificultats originades per les seqüeles de l’agressió israeliana de juliol del 2006 i pels danys causats al sector públic i privat libanès. De tots els diners atribuïts al Líban, només una quantitat limitada - entre 1.500 i 2.000 milions de dòlars – està conformat per contribucions i donacions. Totes aquestes aportacions, préstecs i donacions permetran donar suport i estabilitat a la lliure libanesa i mantenir l’equilibri de la balança de pagaments.

De fet, la Conferència Internacional de Paris III [destinada a donar suport al Líban, i que va tenir lloc el 27 de gener] va tenir un impacte molt positiu entre els libanesos residents a l’estranger: la reunió va permetre restablir la seva confiança en el futur del país i els va incitar a continuar transferint el seu capital cap al Líban. Un flux, que des del final de la Segona Guerra Mundial, ha estat sempre un element cabdal per a la prosperitat i el desenvolupament del país.

Aquest flux de diners no podria suposar la desestabilització del Govern, a causa d'un possible agreujament del sentiment de què el país està controlat per Occident?

És totalment erroni, i quasi bé tendenciós, pensar que l’ajuda econòmica europea, àrab o americana podria desestabilitzar o reforçar la influència occidental en el nostre país. El Líban ha tingut sempre uns lligams estrets amb tots els estats de la comunitat internacional, fins i tot, durant l’època soviètica. Actualment, el terme “Occident” no té un significat definit: ja no hi ha dos blocs enfrontats en un conflicte obert, i el Líban manté relacions excel·lents amb el que s’anomena Orient o Occident.

Una reconciliació entre les faccions libaneses ha d’implicar necessàriament una reculada significativa de la influència dels actors estrangers?

Des de sempre, els actors estrangers com Síria, Iran, els Estats Units, França, així com Egipte, l’Aràbia Saudí i Rússia han potenciat les seves relacions i fins i tot han exercit una forta influència sobre les coalicions polítiques presents en l’escena política libanesa. Aquesta interacció es deu al fet que històricament el Líban ha estat un punt de trobada de civilitzacions: a la vegada pont entre l’Orient i l’Occident. Artífex del diàleg entre civilitzacions i especialment del diàleg islam cristianisme, i de vegades també, escenari de confrontacions regionals. Personalment, crec que una reconciliació entre les diferents faccions libaneses implica el restabliment de l’Estat de dret, la posada en pràctica de la democràcia consensual i un bon funcionament de les institucions. Dintre d’aquest marc, els actors estrangers no tindrien possibilitat d'aprofitar la feblesa o l’absència d’institucions per intentar reforçar la seva influència.