"Anem a remolc, com sempre". Vera, una estudiant portuguesa de 23 anys, comparteix des de setembre de 2006 el mateix apartament amb el seu company. Una cohabitació que, d’entrada, ha escandalitzat les seves respectives famílies, ja que en un país que segueix sent tradicionalista i on la influència religiosa resulta determinant, el matrimoni és la norma.

Però les coses canvien i la despenalització de l’avortament, prevista pel referèndum de l’11 de febrer, representa una oportunitat que no s'ha de deixar escapar. Després d’embarassos no desitjats, Vera ha vist com algunes de les seves amigues de l’institut es veien obligades a abandonar l’escola i casar-se. D’altres, com Anna, de 50 anys, divorciada i amb dos fills, van escollir passar la frontera i anar-se’n a Espanya. Li era impossible pujar un tercer fill amb el seu salari mínim (un mínim de 400 euros).

I després, hi ha les més desproveïdes, les que estan sotmeses a l’infern de les operacions clandestines em situacions arriscades i poc higièniques. Un metge o una llevadora si estan de sort o una “llevadora no professional” per a la resta.

La planificació familiar portuguesa estima en 18.000 el nombre d’avortaments il·legals cada any. Segons aquesta mateixa font , el 14.5% de les dones entre 18 i 49 anys ja haurien avortat.

Una legislació repressiva

La llei portuguesa posseeix una de les legislacions més restrictives que hi ha a Europa en matèria d’avortament. La llei francesa IVG (interrupció voluntària de l’embaràs), permet l'avortament en cas de perill de mort, de deformació congènita del fetus, de violació o, també, si l’embaràs és font de desestabilització psíquica i psicològica per a la mare. En altres països europeus, la interrupció lliure de l’embaràs està prohibida, com Polònia, Malta, Irlanda o també Xipre.

El Codi penal portuguès preveu una pena de presó que pot anar fins a tres anys per a les dones que hagin avortat o vuit mesos per als practicants que les hagin ajudat. L’any 2002 i el 2004, els processos de Maia i d’Aveiro, al nord del país, de tendència conservadora, han tornat a posar la qüestió de l’avortament en ple debat. A Maia, el gener de 2002, a una llevadora acusada d’haver ajudat un centenar de dones des dels anys 80, li han caigut vuit anys de presó. A Aveiro, el febrer de 2004, han estat disset les persones que s’han vist acusades i després condemnades per avortament il·legal.

Debat en calent

El dia 11 de febrer, els 8.4 milions d’electors portuguesos es pronunciaran en referèndum sobre la despenalització de la interrupció de l’embaràs. L’actual govern socialista dirigit per José Sócrates no s’ha arriscat a tirar pel dret triant la via legislativa ja que el resultat d’aquesta consulta resta incert.

Segons una enquesta realitzada el 19 de gener per Marktest per a la ràdio TSF i el diari O Diario das Noticias el “sí” , majoritari, recula progressivament: el 54% dels portuguesos estan a favor de la interrupció de l’embaràs i un 33.4% s’hi oposa.

La taxa d’abstenció és la principal incògnita d’aquesta consulta que només pot ser ratificada si la participació assoleix el 50%.

Portuguesos indecisos

Segons O Diario das Noticias, l'abstenció prové “d’una demagògica moral, ètica i sobretot reductora” . La campanya, en posar en un costat de la balança el dret d’elecció i en l’altre el dret a la vida, ha creat un sentiment d’indecisió entre els portuguesos que refusen decidir-se en favor d’un dels dos. En el darrer referèndum de 1988, per una curta majoria (50.06%) havien refusat la despenalització, amb una taxa d’abstenció de 68.7%.

El debat s’ha estès per tot el país, a la premsa, entre els polítics i al si mateix de les famílies. Les associacions “pro-vida”, guiades per l’Església, fan una campanya ardent sobre el caràcter sagrat de la vida. Un extracte de l’emissió Pros i contres difosa per la cadena RTP 1, que circula també per Internet, mostra una jove amb síndrome de Down que proclama, amb llàgrimes als ulls, que si la interrupció de l’embaràs hagués estat permesa, ella no hauria vingut mai al món.

A Lisboa, el 25 de gener, una marxa contra l’avortament va reunir figures eminents dels demòcrates cristians, el primer secretari del partit de l'oposició CDS-PP, i antics ministres de Finances, Ernâni Lopes i Bagao Félix. Ana Gomçalves, membre de l’Associació Portuguesa de Familias Nombroses està convençuda que el “no” ha de triomfar perquè "Portugal és un país en favor de la vida que ha de protegir la vida".

Aquesta posició és ardentment combatuda per la Planificació familiar portuguesa i per l’Associació Dones Juristes. El camp favorable a l’avortament pot comptar amb els partits d’esquerra i el govern de José Sócrates. En un comunicat difós pel web del PS, el partit encoratja els electors a votar per una llei que “permetrà un nou consens social on tots, de manera natural, podran viure ambles seves conviccions, però on cadascú tindrà la llibertat de tenir la seva pròpia visió del món i de la vida”. La batalla serà llarga.

L'avortament a Europa

La gran majoria de països europeus permet que la decisió de tenir un fill la tingui la dóna, mentre que la resta de països s'han protegit amb lleis restrictives.

Irlanda del Nord, Portugal i Espanya permeten l’avortament en casos en que la salut mental de la dóna es vegi afectada, i en aquest dos darrers països també en el cas que el fetus estigui en perill. La llei és molt similar al Regne Unit i a Finlàndia, on a part d'aquestes raons també tenen en compte la situació socioeconòmica.

Les lleis més restrictives són les d'Irlanda i Polònia, que permet l’avortament només en el cas que la vida i la salut de la dóna es trobin en perill o bé (a Polònia) quan l'embaràs ha sigut a causa d'una violació.

Generalment, es permet avortart fins les dotze setmanes d'embaràs - excepte al Regne Unit (24 setmanes), i a Suècia, Holanda, Alemanya i Grècia (18, 20 i 24 setmanes en els casos més complicats), amb el requisit afegit que es realitzi un control mèdic.

Autora:Maria Kwiatkowska

Traductora: Adriana Sayol