El periodista serbi –i traductor a la seva llengua materna d’autors com Jorge Semprún– Branislav Djordjevic, de 54 anys, acaba de ser nomenat President de l’Associació Espanyola de Corresponsals de Premsa Estrangera (ACPE). Viu a Espanya des del 1994 i es considera, “com la majoria dels serbis, molt europeu”. Durant els anys vuitanta, quan era galerista d’art, viatjava per tot el continent. En aquells anys, els iugoslaus gaudien de facilitats en el trànsit per Europa, situació que Djordjevic aprofitava. Com a estudiant, passava temporades a Alemanya “treballant com a peó i així poder pagar-se els viatges a Holanda per anar als concerts de Pink Floyd”.

Considera que Sèrbia està avui dia desorientada en el panorama europeu i que no sap quin futur vol per a ella mateixa?

No, és Brussel•les la que no sap què fer-ne de Sèrbia. Sempre ha estat un país molt europeu. Hi ha on milió de serbis emigrats a Europa. Tot el que succeeix a la Unió Europea (UE) té ressò a Sèrbia, un Estat més desenvolupat que països com Romania. El que és realment difícil és sortir de la pobresa causada per la guerra. A més, la UE imposa quotes d’importació a la majoria dels productes serbis i se’ls hi imposen condicions de trànsit absurdes. Per tal que la meva filla pogués venir a visitar-me, el Ministeri espanyol de l’Interior li exigeix presentar una còpia de la declaració de l’IRPF dels seus avis realitzada a Sèrbia. Als croates, se’ls tracta com déu mana i no se’ls hi demana pas això, tot i que participessin en la mateixa guerra.

Se senten els serbis incompresos pels europeus?

Al començament de la guerra sí. Ara, és al revés. Som els serbis els que no entenem què és el que Europa vol de nosaltres. Ens van demanar que entreguéssim Slobodan Milosevic, que reforméssim la policia, la constitució… Fins i tot les universitats per tal d’adaptar-les al procés de Bolonya! Però segueixen insatisfets amb nosaltres. Sèrbia ha entregat 35 persones al Tribunal Penal Internacional de la Haia. Si el govern sabés on està Ratko Mladic, l’arrestaria. Durant el procés de Nüremberg es van jutjar 21 nazis: és millor ser nazi que serbi? La Haia ha deixat lliure a l’exministre kosovar Ramush Haradinaj per tal que participés en el procés polític del seu país, mentre que a Vojislav Seselj [ultranacionalista serbi, col•laborador de Milosevic, nder.] no se li permet veure la seva família.

Existeix una vertadera cultura democràtica a Sèrbia?

Des de la caiguda de Milosevic, el país ha pres una direcció democràtica sense retrocés. Gran part de la població de Sèrbia forma part de minories ètniques. Totes respectades. Fins i tot els gitanos tenen un estatut de nacionalitat, partit polític propi i mitjans de comunicació. Fet que és una bona base per al futur democràtic del país. A més, cada vegada hi ha menys corrupció. El problema és que la democràcia també depèn d’una economia sana. L’Estat serbi està arruïnat i es veu obligat a malvendre les empreses públiques, com acaba de passar amb la compra de la fàbrica sèrbia d’acer Smederevo per l’empresa americana privada US Steel.

Considero que l’actual govern ha estat sotmès a Brussel•les a l’acceptar la no reciprocitat en la política dels visats. Els serbis necessitem visats per entrar als països europeus. Els europeus no ho necessiten per entrar a Sèrbia: el que implica que no s’ingressen diners, quan es podria fer. A més, es deixa entrada lliure a molts delinqüents europeus que es refugien a Sèrbia. El millor que el meu país podria fer es posar-se a negociar acords amb altres potències, com l’Índia, el Japó, la Xina o Rússia.