L’escriptor romanès Richard Wagner va qualificar l’any de la capital cultural com el “miracle de Sibiu” en el diari Alemany Neue Züricher Zeitung. Al principi, ningú hi creia quan l’alcalde Klaus Johannis va proposar el 2004 que la seva ciutat optés a la capitalitat europea de la cultura el 2007. Tot i així, l’actuació conjunta amb Luxemburg va convèncer el jurat a Brussel•les.

Per a Sibiu, els últims tres anys han estat un canvi en el temps rècord: per tot arreu es construeix, restaura, renova. La ciutat ha invertit enormes quantitats de diners en la seva nova aparença. S’ha posat guapa per mostrar la seva apertura a l’exterior.

Cosmopolita

Els ciutadans de Sibiu parlen amb gust de la “vella ciutat nova”, per descriure la tensió entre l’arquitectura medieval de la ciutat, amb muralles i torres ofensives, i la seva dinàmica vida cultural.

“A Sibiu, els festivals de teatre, cine, fotografia i jazz tenen tradició”, explica Stela Mático, coordinadora del programa de l’oficina cultural de l’ajuntament. Mitjançant la centenària convivència entre romanesos, alemanys, hongaresos i gitanos s’ha desenvolupat un clima de tolerància cultural i mútua fecundació, en el qual es basa la fama cosmopolita de la ciutat.

Jove des de 1191

Amb l’eslògan “NORMAL. Sibiu. Jove des de 1191”, l’agència publicitària internacional GAV/Scholz and Friends comercialitza des d’octubre de 2006 la imatge de la ciutat. L’anunci s’emet a Euronews i Travel Channel, entre d’altres. Les famoses imatges del mite de Dràcula i el seu obscur romanticisme no apareixen, per suposat. Es demostra una ciutat jove, dinàmica i multicultural amb gran potencial de futur.

Aquesta capital cultural el 2007 és la millor imatge de la campanya per a l’entrada de Romania a la UE. “Sibiu és, gràcies a la convivència de diverses generacions, estils de vida i grups polítics, la ciutat més cosmopolita de Transsilvània”, segons Mático. La imatge d’un país endarrerit, en el qual no funciona res excepte la corrupció, ha de quedar enrere.

Exili o renaixement

El programa de la capital cultural europea ha començat l’1 de gener per no competir amb les festivitats de l’entrada del país a la UE per cap d’any. El 2007 va començar amb el concert clàssic de la Filharmònica de les Nacions sota la direcció de l’alemany Justus Frantz a la sala Talia de la Filharmònica de la ciutat de Sibiu.

Amb el Grup F, de França, que van preparar la gala de clausura dels Jocs Olímpics d’Atenes, va haver-hi un espectacle de música, llum i focs d’artifici que marcarà el ritme de 2007 a la ciutat.

El programa per a la resta de l’any preveu fins a 250 instal•lacions de música, teatre, fotografia, art i cinema. Més de 30 grans projectes han estat preparats en col•laboració amb Luxemburg, amb el qual Transsilvània està històricament lligada. Des de l’àrea del riu Mosa, al costat de Luxemburg, van arribar al segle XII els colons alemanys a Transsilvània, donant-li a la ciutat el seu caràcter alemany, motiu pel qual se la conegués també amb el nom de Hermannstadt.

L’antropòloga luxemburguesa, Anne Schieltz, aborda aquests lligams històrics en el projecte cinematogràfic Exili o renaixença, en el qual alumnes de Diekirch (Luxemburg) i Sibiu roden junts una pel•lícula sobre les perspectives dels joves en una Europa unida.

De zero a cent

Una altra cita cinematogràfica serà el Festival de Cinema de Transsilvània, que se celebra cada any a la ciutat de Cluj, i que al juny es farà a Sibiu. En el camp etnogràfic, es mou l’exposició fotogràfica Attention. Tziganes. Histoire d’un malentendu! (“Atenció. Gitanos. Història d’un malentès!), que podrà veure’s en el Museu Astra de Sibiu i a Luxemburg, i que s’ocupa de la minoria nòmada. Amb Ars Hungarita, un projecte interdisciplinari de seminaris, exposicions i música, la minoria hongaresa de Sibiu es donarà també a conèixer.

S’esperen més de 500.000 turistes el 2007, la majoria d’ells a l’estiu. Ja es veurà si les infraestructures estan preparades per a aquest boom. El que té de bo és que la majoria dels restaurants, cafès i bars es troben al centre històric.

Tot i així, no està clar que aquesta arrancada de zero a cent es dugui a terme sense molèsties per als visitants. El que és evident és que el programa al voltant de la capital cultural europea al 2007 és una prova de foc d’europeïtat per a Sibiu.