Som al popular barri multiètnic situat al voltant de l’estació de Bruxelles-Midi. El barri de Sant Gil encara arbora les llums decoratives d’aquest Nadal passat. Els carrers que fan pujada centellegen i parpellegen. Fa un fred hivernal. “Mala Polska”, un antic vídeo club polonès reconvertit en botiga de productes alimentaris típics de l’est, és testimoni d’aquesta presència eslava, marcada per un passat econòmic i polític difícil. De fons, sentim els acords melancòlics d’una cançó popular d’Andrzej Piaseczny, mentre la propietària de la botiga, Ewa Boratynska, m’explica en un francès límpid amb un cert deix polonès que va venir a Brussel•les a passar les vacances d’estiu ara fa quinze anys. Ha tingut tres criatures i ja mai no ha marxat de la capital belga. L'Ewa, però, ha preferit no passar a formar part de la comunitat polonesa tan present en aquesta zona. “Avui dia, els polonesos instal•lats aquí només pensen a treballar o a guanyar diners”, diu, deixant anar un sospir.

La Polonia

El mot “diàspora” ve del grec diaspeirein (escampar) i defineix una comunitat d’immigrats formada per més persones que les que resideixen en el territori d’on són originaris els immigrants. Segons Stéphane Dufoix, professora de la Universitat de París X Nanterre, el concepte “diàspora” implicava, a principis de segle, connotacions religioses importants, sobretot jueves, que s’han anat secularitzant amb el temps.

La diàspora polonesa, batejada amb el nom de Polonia (en referència a les arrels llatines del mot Polònia) apareix durant el segle XVIII, quan tres grans potències, Rússia, Àustria i Prússia, es reparteixen el territori polonès. En aquell moment històric, molts polonesos van abandonar el seu país. Aquest fenomen, malauradament, es va repetir entre el 1795 i el 1980 en diverses ocasions: o bé perquè es va esborrar Polònia del mapa, o bé perquè va ser envaïda. Durant totes aquestes ocupacions, Polònia va saber crear xarxes informatives, d’acollida i de suport per als seus expatriats, immigrants o refugiats. Es calcula que el nombre total de polonesos que viuen a l’estranger oscil•la entre els 14 i els 17 milions (entre 6 i 10 milions dels quals viuen als Estats Units). Alemanya acull prop d'1,5 milions de polonesos, i el Brasil i França 1 milió cada un. Poc a poc, la nebulosa polonesa s’ha organitzat i s’ha convertit en una força política i econòmica important tant en els països d’acollida com en territori nacional.

L’any 1992, sobretot arrel del lobbisme exercit pels polonesos exiliats al Regne Unit, es va aconseguir que els visats d’entrada entre els 2 països se suprimissin. El papa Joan Pau II, probablement el més famós de tots els expatriats polonesos, va tenir un paper decisiu en l’arribada al poder del sindicat Solidarnosc, el qual va desbancar el règim comunista soviètic. L’exemple més sospitós d’aquesta influència és el de l’emissora de ràdio conservadora i ultracatòlica Radio Maryja. El pes de l’emissora s’explica pel suport que li dóna la diàspora polonesa. Segons el diari de Varsòvia Gazeta Wyborcza, Radio Maryja va ser la veritable guanyadora de les eleccions legislatives i presidencials cel•lebrades el novembre del 2005.

Una nova Europa, una nova diàspora?

Àgata, una jove polonesa que treballa a la Comissió Europea, recorda que la desaparició d’una amenaça exterior, abans representada pel comunisme, va prendre a la diàspora polonesa la seva principal raó de ser. Segons Marcin Gasiuk, assistent de l’eurodiputat i dissident polític Bronislaw Geremek: “Es poden distingir diferents diàspores en funció de la diversitat de les ones migratòries.” Magda, que està estudiant a Brussel•les, comparteix aquest punt de vista. Ella considera que la fuga de cervells que pateix actualment Polònia contribueix a crear una nova generació d’exiliats. Piotr, analista polític a Varsòvia, prefereix relativitzar: “Polònia no és víctima d’una hemorràgia sinó, més aviat, d’una circulació dels seus cervells.” La majoria de joves polonesos que emigren a d’altres països s’hi adapten molt bé. Tot i això, aquests joves continuen conservant un lligam molt fort amb Polònia. Irlanda, que actualment dóna sostre a prop de 120.000 polonesos i que té una població total de 4 milions d’habitants, corre el risc, doncs, de quedar marcada culturalment i sociològicament pels immigrats de l’est en moviment constant.

En un moment d’obertura de les fronteres d’Europa i dels intercanvis a nivell mundial, la diàspora polonesa s’ha convertit en una eina formidable d’influència econòmica, cultural o política dins de la Unió Europea. Tanmateix, tenint en compte la constant evolució del continent, Polònia haurà de ser prudent a l’hora d’afrontar nous desafiaments. La recerca d’una nova identitat, la fuga de cervells, els alts nivells de desocupació o l’euroescepticisme són les principals preocupacions de la Polònia actual. Des que Lech Kaczynski, conservador i antieuropeista virulent, va accedir a la presidència, s’han tornat a alçar veus que temen que Polònia quedi isolada d’Europa. Esperem que Polònia aconsegueixi desmentir aquest presagi.